Oferta i demanda. L’escriptura.

Diuen que un dels més grans filòsofs de la història va ser Sòcrates. El meu ampli coneixement del meu desconeixement sobre el seu pensament em guarda de fer-ne cap judici més enllà d’aquest. Però sí que, des del primer dia que me’n van parlar, tinc clar que hi ha una cosa en què tinc la profunda sospita que s’equivocava: el seu menyspreu per l’escriptura. De fet és gràcies que el seu avantatjat alumne Plató va posar per escrit els principals eixos de la seva filosofia que avui encara el considerem i podem fer afirmacions com la que obre aquest post.

Aquest és un cas il·lustratiu d’una gran veritat: l’escriptura és la base de la cultura occidental, que si ha arribat fins on ha arribat, fins al grau de desenvolupament i perfeccionament del que podem enorgullir-nos avui (encara que en nosaltres, sobretot en les generacions més joves, aquest orgull sigui il·legítim, però fem-nos-el extensiu per metonímia), és gràcies a l’escriptura. Ens ha permès, d’una banda, sumar, augmentar i amortitzar el saber –la cadena de causalitats que hi ha darrere d’un gratacel, d’un missió espacial, d’una teoria científica, d’un microones, d’una manipulació genètica, etc., etc. existeix en una immensa part gràcies que s’han posat per escrit els petits i grans avenços que la formen– i, de l’altra, delectar-nos amb la literatura. És a dir, l’escriptura contribueix enormement en la nostra racionalitat i en la nostra emotivitat, les dues grans esferes que ens constitueixen i ens diferencien de la resta d’éssers vius. Ningú no posa en dubte el paper clau que ha tingut en l’assoliment del nivell i les circumstàncies de vida que tenim avui, un paper gairebé tan clau com el de la pròpia llengua (em remeto a l’article “Reflexions” de fa uns dies).

Bé, doncs voleu saber com va sorgir l’escriptura? Deixant a banda precisions de tipus filològic que tampoc és que interessin gaire a l’hora de respondre aquesta pregunta, us diré que l’escriptura va sorgir gràcies a la llei d’oferta i demanda. Vés a saber si, al cap dels anys, algú hauria inventat l’escriptura pel simple plaer de deixar per escrit allò que pensava o imaginava. Probablement sí, però en aquest cas es trobaria encara en una fase evolutiva tan primitiva que ni de bon tros seria una eina a l’abast de tanta gent ni tan útil com ho és en l’actualitat; a més, segurament el seu ús concebut per al simple plaer n’hauria endarrerit encara més la utilització per a transmetre coneixement. Sabeu com va sorgir? Doncs senzillament perquè les primeres civilitzacions van arribar a un punt de complexitat que era impossible d’administrar sense un sistema d’aquesta naturalesa. Les societats piramidals requerien un llarg nombre de persones i activitats que les fessin funcionar i això havia d’estar organitzat. La necessitat imperiosa d’un mitjà per a controlar tot aquest mecanisme (demanda) va servir d’incentiu, va estimular algú a crear un sistema que permetés acumular, arxivar i intercanviar informació (oferta). Per si algú ho posa en dubte i considera que la coincidència temporal de l’aparició de l’escriptura i l’increment de la complexitat social és una mera coincidència, us parlaré concretament del cas de Grècia (com no podia ser d’altra forma).

La civilització micènica, que s’organitzava piramidalment amb un vèrtex que era el (w)anax (monarca), va ser la primera gran civilització de la península dels Balcans i, per tant, la primera a necessitar l’escriptura per administrar-se. Efectivament, el primer sistema d’escriptura que es coneix a la Grècia continental és el lineal B, que transcriu en un sistema cuneïforme sil·làbic el grec micènic, el més arcaic que es coneix. Per causes que es desconeixen, aquesta civilització va ensorrar-se a finals del segon mil·lenni abans de Crist. Es va trencar aquesta complexitat social que comportava i, per tant, va desaparèixer la necessitat de documentar la informació; el lineal B va deixar d’utilitzar-se. Heus aquí, quines coses té la vida a vegades, que el següent sistema d’escriptura no va sorgir fins a mitjans del segle VIII aC, uns quatre-cents anys més tard de la caiguda de Micenes. Qui endevina quin altre gran esdeveniment (a més de la composició oral de la Ilíada) va donar-se en aquest segle? El sorgiment de les polis o ciutats-estat, uns nous nuclis que aglutinaven un important nombre de població i d’activitat que, fixa’t tu, requerien de nou un mitjà per a organitzar-se.

Quant hauria tardat l’escriptura en aparèixer si no se n’hagués tingut una necessitat que, coberta, comportava un benefici?