ICV-EUA
El primer que crida l’atenció de la propaganda electoral d’Iniciativa i companyia és la contradicció que els precedeix: es defineixen com a “ecologistes de debò”, però en canvi no semblen tenir massa problemes a malgastar tones de paper amb les propagandes via correu i cartells al metro o als fanals. Podria sortir algú i fer-me notar que és paper reciclat (cosa que no dubto, malgrat la seva sospitosa llisor –tots hem vist paper reciclat alguna vegada i sabem quin tacte i quin aspecte té), però potser ja li seria més difícil explicar el verd cridaner dels sobres, que segur que només s’aconsegueix amb productes químics d’aquests que són tan terribles i abominables per peixos, plantes i atmosfera.
El primer que crida l’atenció de la propaganda electoral d’Iniciativa i companyia és la contradicció que els precedeix: es defineixen com a “ecologistes de debò”, però en canvi no semblen tenir massa problemes a malgastar tones de paper amb les propagandes via correu i cartells al metro o als fanals. Podria sortir algú i fer-me notar que és paper reciclat (cosa que no dubto, malgrat la seva sospitosa llisor –tots hem vist paper reciclat alguna vegada i sabem quin tacte i quin aspecte té), però potser ja li seria més difícil explicar el verd cridaner dels sobres, que segur que només s’aconsegueix amb productes químics d’aquests que són tan terribles i abominables per peixos, plantes i atmosfera.
Si alguna cosa s’agraeix de la propaganda dels ecosocialistes és que siguin sintètics: a accepció de la carta de Joan Herrera en què ens fa el ja avorrit discurs del “que cansats estem dels desastres dels que han governat, només tu (visca la democràcia!) pots canviar-ho”, la resta va tot a base de punts. Així doncs, revisarem el llistat de punts sota la pregunta –plantejada per ells mateixos- “estàs d’acord amb alguna d’aquestes idees?”:
- ICV: L’economia no va bé si tens un contracte precari i cobres poc.
- Blanca: És una mica més complex que això, saps?
- ICV: El sou mínim hauria de ser de 1.000 €.
- Blanca: Els sou l’hauria de decidir qui el paga, que per alguna cosa són els seus diners.
- ICV: Cal lluitar contra el canvi climàtic.
- B: Cadascú que hi lluiti com li sembli convenient si li sembla convenient. Només recordar allò ja dit de si la causa (perquè de l’existència ja no en dubtem gaire) és de debò l’ésser humà, si un canvi en la seva conducta seria significatiu i quines han de ser les mesures que es prenguin en cas que sí que ho sigui. Em remeto aquí a Sala i Martín.
- ICV: L’habitatge ha de ser un dret, no un negoci.
- B: En tant que cosa material, pot ser objecte de negoci.
- ICV: Cal facilitar l’accés a pisos de lloguer.
- B: Perquè el llogater i el propietari ens han fet el favor de %&$#9! i estem en deute amb ells. Què vol dir facilitar l’accés a pisos de lloguer? Que ara tindrem un funcionari per obrir-nos la porta? Vols facilitar-lo?, doncs treu tots els tràmits burocràtics. No crec que sigui problema meu ni dels meus diners qualsevol habitatge (de lloguer o propietat) que no sigui el meu.
- ICV: No m’agrada la guerra i reivindico la pau.
- B: I tant, quines ganes de fer mal. Que tornin totes les tropes catalanes a casa.
- ICV: Estic a favor del matrimoni homosexual.
- B: Sí!, bé, i de l’heterosexual, i dels solters, i de les parelles que no estan casades i, fonamentalment, de que tothom estigui amb qui vulgui estar.
- ICV: No vull que el cànon digital sigui indiscriminat.
- B: Ho sento, no he entès res.
- ICV: Vull més ajuda a la cooperació amb el tercer món.
- B: Cert, ergo, ja faré jo la meva a través de les ONGs. Ara podríem discutir l’absurditat del terme “tercer món”, però ho deixem per un altre dia, d’acord?
- ICV: No m’agrada que es fiquin amb Catalunya.
- B: No, no m’agrada. Matís: em sento catalana perquè penso (i parlo) en català, i la meva llengua –com passa amb totes i tothom- condiciona la meva manera de pensar i veure el món; un atac a la meva llengua em sembla un atac al meu intel·lecte.
- ICV: Al·lucino quan el Papa i els bisbes diuen que utilitzar preservatius és dolent.
- B: Sí, però com que no tenen poder de facto i no segueixo l’Església, ja poden dir missa.
- ICV: Defenso la igualtat entre homes i dones.
- B: Sí, la igualtat natural, no la imposada –i entenent igualtat en termes globals i absoluts, perquè diferents ho som una estona.
- ICV: M’indignen la injustícia, la fam i la desigualtat.
- B: La injustícia, sí, i encara més el concepte “justícia” dels socialistes. La fam: al primer món, si passes gana és que no fas res per tenir menjar; al tercer món, em remeto a quatre punts més amunt. La desigualtat: defenso la meritocràcia amb igualtat d’oportunitat.
- ICV: Vull que agafar Rodalies no sigui una pel·lícula de por.
- B: Ergo, m’estic traient el carnet de conduir!
- ICV: Vull una universitat pública i de qualitat. I més beques.
- B: No, no vull una universitat pública –que fa una competència artificialitzada i encareix les privades. Una universitat que, a més, ha de seguir els plans dictats pel papa-estat, plans tan brillants com el de Bolonya, que disminueix moltíssim el nivell dels seus llicenciats.
Dit això, de les famoses “solucions justes, lògiques i valentes”, dir-ne que totes passen per l’intervencionisme (cosa que és incompatible amb el tema aquest de “solucionar”). Podríem discutir-les una per una i en la majoria estaríem en desacord radicalment (aquesta gent volen “apujar els impostos als rics per tenir més serveis per a tothom”!... veieu el que dèiem de “justícia”). En altres, podríem arribar a estar d’acord en el fi, però no en els mitjans. L’única a la que em sumo sense necessitat de discutir o matisar és la de la despenalització de l’eutanàsia, que és justament l’única que resta intervencionisme.
ICV-EUA un partit liberal perquè vol legalitzar les drogues, la prostitució i l’eutanàsia? Sí, per aquesta banda sí que és liberal, però és també el partit que defensa un major poder de l’estat en economia, transport, habitatge, etc., etc. No, jo no el definiria mai com a partit liberal.
Apunt final: ICV-EUA encara utilitza els termes “dretes” i “esquerres”.





8 comentaris:
Tota cosa material pot ser objecte de negoci?
Ferran: Sí. Després podríem discutir si l'ètica d'un individu concret l'empeny o el prevé de fer-hi negoci. Per exemple, hi ha qui fa negoci amb criatures: jo en seria incapaç. En el cas de l'habitatge, en canvi, no hi tinc cap mena d'inconvenient.
Doncs jo ho formularia a l'inrevés: tota cosa material NO pot ser objecte de negoci, i només allò "intel·lectual" ho podrà ser.
I aquí, seguint el teu notable estil, "em remeto" a la famosíssima carta del cap de la tribu Suwamish al president dels EUA. Només n'exposaré un petit fragment:
"¿Como podéis comprar o vender el cielo o el calor de la tierra? Se nos hace extraña esta idea. No son nuestros el frescor del aire ni los reflejos del agua. ¿Cómo podrían ser comprados? Lo decidiremos más adelante. Tendríais que saber que mi pueblo tiene por sagrado cada rincón de esta tierra. La hoja resplandeciente; la arenosa playa; la niebla dentro del bosque; el claro en la arboleda y el zumbido del insecto son experiencias sagradas y memorias de mi pueblo. La sabia que sube por los árboles lleva recuerdos del hombre de piel roja."
Fer negocis amb les coses materials és d'inepte, de mediocre i de dèbil. Fes negoci amb el teu saber, i si no vals, mala sort, però no prostitueixis la natura, que no en té cap culpa de la teva enveja.
És vostè molt benèvola.
PD. Pots escriure el que vulguis, jaja, sempre que mai deixem de fer sang com fas avui!! ;)
Home, la qüestió no és si la moral d'un individu l'empeny o el prevé de fer negoci amb criatures, sinó si les criatures poden ser objecte de negoci. Això és, si es pot permetre que en una societat les criatures siguin objectes de negoci. No es tracta de si hi ha algú que vol comprar un nen i algú que el vol vendre, sino de si un nen pot ser comprat i venut.
Marçal, dues coses. Si t'hi haguessis entretingut una miqueta, hauries pogut trobar el mateix text de l'"indio" aquest en català. Segona: què vol dir que no s'ha de prostituir la natura? I els homes del neolític (o de ves a saber quan) que van començar a conrear la terra, i anys després a fer negoci amb el producte que se'n treia? No és això prostituir la natura?
Quim 99%
Estic d'acord amb tu, Blanca, en tot, sobretot pel que fa al fet que qualsevol cosa material pot ser objecte de negoci i quan dius que els sous, lògicament, els ha de decidir el que paga.
En el tema del matrimoni entre homosexuals no hi estic d'acord, però això és cosa de la meva ideologia personal.
Per cert, Blanca, quan pugis respon-me el correu d el'altre dia que tinc una pregunta per fer-te.
Em fas pena, estas centrada en el teu egoisme i ben sola acabaràs. Parles de liberalisme com a la millor causa, però això és perquè deus haver nascut i viscut en la cara bona.
No sé si ho he llegit bé? Que el sou el posi l'empresari? Tu t'has sentit! Si parteixes des de la visió de l'egoisme llavors el que l'empresari buscarà serà la mínima despesa cap a l'empleat per rebre el màxim benefici. T'hauries de posar en la pell de la gent que no té estudis perquè no ha pogut accedir a causa de pocs ingressos i que en conseqüència no pot exigir un sou més alt. És culpa seva això? No, això és culpa de l'estat capitalista que s'ha dedicat a enriquir als que ja tenen i a empobrir als que no tenen. És una cadena, perquè tot i que uns ho intenten, l'estat no els ha pogut garantir les beques suficients com per permetres el luxe de dedicar menys hores al treball remunerat.
Que deies del tercer món? Que no existeix? Va, dona va! Siguem seriosos i realistes, tu, ni tampoc jo, tens ni idea del que és el dia a dia en aquella societat dirigida per dèspotes les quals s'apropien dels pocs recursos que els antics dirigents dels països del primer món els van deixar.
I pel que deies de la llengua, la llengua només serveix per es dugui a terme la comunicació, en termes culturals no val res, només són sons alternats. Que obviament té la seva història, però no crec que hagi de ser una barrera sinó un avantatge. Pensa la sort que tens haver nascut bilingue i amb opció a aprendre més llengües com l'anglès, el francès o l'italià.
Publica un comentari