Ahir tot sopant, una amiga del Pablo va començar a dir que C's era un partit de dreta, si no d'ultradreta. Li vaig preguntar per què opinava així i va dir-me que perquè defensaven el castellà enfront del català. Acte seguit, vaig preguntar-li si era això el que ella considerava "ser de dretes". Li vaig explicar breument allò dels eixos.
- Quan parlem de dretes i esquerres, ens estem movent en un eix horitzontal. En un costat tenim els de dretes, partidaris de no intervenir en l'economia -deixar-la únicament en mans del sector privat- i, en canvi, regular aspectes de tipus moral (matrimonis, religió, abortament, eutanàsia, drogues... totes aquestes coses). A l'altra banda, hi ha els que són partidaris de just el contrari: donar llibertat en els temes morals i, en canvi, intervenir en l'economia (la famosa "redistribució de riquesa", cobrar impostos per a subvencionar pisos de protecció oficial, ajudar al lloguer, la Seguretat Social, educació pública...). En el cas de la llengua, doncs, algú que defensa poder escollir entre dues llengües seria d'esquerres, i algú que n'imposa una de sola seria de dretes -observant només aquest aspecte. Però fixa't que, sent simplistes, en tots dos casos (dretes i esquerres) parlem d'un control estatal en el 50% dels afers i llibertat individual en l'altre 50%. La majoria de gent sol moure's únicament en aquest eix, però resulta que n'hi ha un altre de perpendicular que marca el nivell de control estatal. L'eix de què parlàvem fins ara el creua perpendicularment entorn al 50 (per allò que dèiem de meitat i meitat); al 0 d'aquest eix hi ha els partidaris d'un control absolut de l'estat en tots els afers, i al 100 hi tenim els que són partidaris de la llibertat individual en tots ells.
Va quedar-se una mica sorpresa, però positivament sorpresa, contenta d'haver canviat la seva perspectiva. Potser malgrat tot ella seguirà sent partidària de les regulacions de l'administració, però ara sap que hi ha qui pensa diferent i, amb una mica de sort, aquest altre punt de vista li haurà fet canviar la seva forma d'entendre el món.
Diuen que votar és un dret i un deure. Per a mi és un dret i prou. Els ciutadans decidim per democràcia com ha de funcionar la nostra societat, però la democràcia té l'inconvenient que respecte només l'opinió de la majoria. I així ha de ser si només es pot fer una cosa i hi ha més d'una opinió. Però és de debò imprescindible aquesta "cosa". Hi ha l'opció de no prendre una decisió global, sinó que cadascú esculli per ell mateix? Moltes -moltíssimes- vegades, sí. La democràcia és el millor sistema per respectar les llibertats individuals quan una decisió és inevitablement comuna. Però quan es tracta de decisions que no necessàriament han de ser preses de forma global -i recordem que en elegir un parlament, en el fons estem decidint sobre tot allò que aquest aprovarà o rebutjarà-, la democràcia corre el risc de convertir-se en limitadora de les llibertats, cosa molt oposada a allò per qiè la vam concebre inicialment. La solució, reduir el màxim les decisions que s'han de prendre en comú.
Demà votarà tot aquell ciutadà que vulgui exercir aquest dret. Alguns ho faran havent-hi pensat i conscients de què estan votant; altres potser ho faran pensant que C's és de dretes, sense saber què vol dir una i altra coses, fins i tot pensant que són les dues úniques identitats polítiques que poden adoptar-se, fins i tot pensant que justícia és donar a tothom el mateix. Tots els vots valdran igual.
Els polítics demanen un vot massiu. Jo demano un vot raonat. Jo, que no m'hi jugo cap cadira, ni cap càrrec, sinó els meus propers quatre anys. Donades les opcions que hi ha, no crec que pugui haver-hi gaires diferències entre uns i altres, però com a mínim que tingui el consol que les decisions que -m'agradi o no- prenem entre tots siguin una mica raonades. Per això aquesta setmana intensiva d'articles sobre cada candidatura des d'un punt de vista liberal.
3 comentaris:
Uei bones!
Ja saps que no sóc gaire partidari de la política, jo, encara que em considero d'esquerres perquè ningú pot aïllar-se del món en el qual viu.
Estic gravant el disc encara i ja està força avançat. Per altra banda he demanat una subvenció per a publicar un disc en català. Es tracta d'una ajuda que té com a finalitat que hi hagi un major mercat en llengua catalana ja que no hi ha cap discogràfica privada que s'atraveixi a publicar nous projectes en català. No és que les ajudes públiques estiguin eclipsant les possibles ajudes que donaria el sector privat, perquè no fa massa que la Generalitat ha començat a donar suport veient que la iniciativa privada ens donava l'esquena als artistes que cantem en català. Per una senzilla raó; no hi ha mercat.
És dolent, per tant, que s'ajudi a crear una mena de mercat per part de les ajudes públiques a fi que el català com a llengua d'ús artístic estigui al mateix nivell que el castellà?
A mi, la veritat és que em sembla de puta mare que ajudin a que la llengua nacional d'un país tingui la mateixa difusió i presència en el mercat que les altres llengües mundials.
Bno res més,
he estat llegint els darrers aricles i és que ho sento però em fan por algunes coses que dius, jj, de bon rollo eh!
Cuida't!
Doncs a mi em sembla que confons dretes amb liberals. Un partit de dretes no sempre és liberal, de fet a l'estat espanyol no hi ha cap partit de dretes que sigui liberal, excepte UM (i ja veus que tot sovint prefereix aliar-se amb l'esquerra abans que amb el PP) i en el seu temps un sector de CDC actualment en vies d'extinció. Tant AP en el seu temps, com FN, com el PP en la'ctualitat, són partits que volen la màxima intervenció de l'estat en l'economia. També el falangisme volia el màxim d'intervenció estatal en l'economia. No és el senyor Pizarro el millor exemple d'intervenció estatal en l'economia, d'antiliberalisme? Els senyors de C's també volen que l'estat ho reguli tot, fins i tot la llengua que parlem, però és que això és diferencia gens del que proposava en el seu temps el falangisme. O és que segons el teu raonament els falangistes eren d'esquerres?
Ui, ui...confons eixos amb posicions en l'espai bidimensional determinat pels eixos. Tal com sembla que vols descriure l'espai polític, dreta i esquerra no són un eix sinó una regió del pla. Els 2 eixos no serien esquerra/dreta i control de l'Estat sinó llibertat econòmica i llibertat digue-li-com-vulguis. "Dreta" és la propietat dels punts que cauen en el quadrant "llibertat econòmica- control de digue-li-com-vulguis". Però l'eix no és esquerra dreta! Aquests aprenents de liberal...
Publica un comentari