Estem en una època de sequera. Novetat! El burro és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I l’estat, l’única bèstia que no hi ensopega mai una única vegada.
És curiós que en un país amb superàvit de fanàtics del medi ambient no s’hagi arribat a la conclusió que Catalunya és un territori sec i que l’aigua de què disposa no pot abastir tota la seva població, la indústria i l’agricultura. O, el pitjor de tot, que s’hi hagi arribat i no s’hagi fet res per a solucionar-ho. Un altre fet evident és que el despatx de la gent que s’encarrega del tema de l’aigua deu mirar cap a muntanya, per la qual cosa només se li ocorre això dels transvasaments (que si agafem aigua de l’Ebre, que si llavors els de Tarragona, que n’agafen del Segre, se’ns queixen, que si n’agafem del Ter... i tot plegat perquè al final continuem sense tenir-ne prou pel que necessitem); si no és així, no entenc per què no s’ha fet encara una dessalinitzadora –noti’s que Catalunya, a més d’un país sec, és un país de mar. Ho sé, sé que n’hi ha en projecte; segons el departament de medi ambient, s’estan invertint fins a 1.300 milions d’euros l’any en infraestructures com les dessalinitzadores, però el fet és que ja fa uns quants anys que venim patint sequera i uns quants també que coneixem la tecnologia per a fer potable l’aigua marina (el projecte a Catalunya no es va posar en funcionament fins al 2005, apreciats amics i derivats). En fi, suposo que si l’aigua l’administrés el sector privat, n’hi hauria prou amb què existissin un parell d’empreses que s’hi dediquessin perquè apareguessin tres dessalinitzadores de cop (per allò de la competència de mercat, etc., etc.) i acabéssim amb l’etern tema de la sequera que cada any ens alerta en forma de crisi com si ningú no s’ho esperés.
Però suposo que Catalunya perdria molt sense les crisis de sequera, el rècord de rècords de temperatures, les operacions sortides i el perill d’incendi. Som un país de tradició.
És curiós que en un país amb superàvit de fanàtics del medi ambient no s’hagi arribat a la conclusió que Catalunya és un territori sec i que l’aigua de què disposa no pot abastir tota la seva població, la indústria i l’agricultura. O, el pitjor de tot, que s’hi hagi arribat i no s’hagi fet res per a solucionar-ho. Un altre fet evident és que el despatx de la gent que s’encarrega del tema de l’aigua deu mirar cap a muntanya, per la qual cosa només se li ocorre això dels transvasaments (que si agafem aigua de l’Ebre, que si llavors els de Tarragona, que n’agafen del Segre, se’ns queixen, que si n’agafem del Ter... i tot plegat perquè al final continuem sense tenir-ne prou pel que necessitem); si no és així, no entenc per què no s’ha fet encara una dessalinitzadora –noti’s que Catalunya, a més d’un país sec, és un país de mar. Ho sé, sé que n’hi ha en projecte; segons el departament de medi ambient, s’estan invertint fins a 1.300 milions d’euros l’any en infraestructures com les dessalinitzadores, però el fet és que ja fa uns quants anys que venim patint sequera i uns quants també que coneixem la tecnologia per a fer potable l’aigua marina (el projecte a Catalunya no es va posar en funcionament fins al 2005, apreciats amics i derivats). En fi, suposo que si l’aigua l’administrés el sector privat, n’hi hauria prou amb què existissin un parell d’empreses que s’hi dediquessin perquè apareguessin tres dessalinitzadores de cop (per allò de la competència de mercat, etc., etc.) i acabéssim amb l’etern tema de la sequera que cada any ens alerta en forma de crisi com si ningú no s’ho esperés.
Però suposo que Catalunya perdria molt sense les crisis de sequera, el rècord de rècords de temperatures, les operacions sortides i el perill d’incendi. Som un país de tradició.
5 comentaris:
El problema de les dessalinitzadores és que contaminen molt, i ja se sap que al tripartit tot allò que sigui minimament perjudicial pel medi no tira endevant (com és el cas del quart cinturó o el túnel de Bracons). És millor fer-nos portar aigua des d'Almeria...
No sé si la privatització de la gestió dels temes relacionats amb el medi ambient és una bona solució, però si una cosa és bona o no, sempre és relatiu. Relatiu a les altres opcions, si el sector públic es mostra tan ineficient, potser sí que seria interessant mirar el sector privat en algun tema, el de l'aigua cada cop està més clar.
Agbar és una empresa privada. El que no és privat és la captació de l'aigua, però la distribució final està completament privatitzada (cosa que no n'impedeix el malbaratement com ho demostren les escandaloses fuites que hi ha hagut a Badalona).
Dit això, la culpa del problema de l'aigua no és només dels ecologistes del tripartit. Convergència ho va fer fatal en 23 anys: ens va deixar la mateixa xarxa de l'època de Franco!
Comprar aigua, doncs mira, la major part de gent del món comprem petroli i gas a fora i no en produïm. No ho veig tant greu si mentrestant es va assegurant que en un curt/mitjà termini es faran les infraestructures necessàries per tal d'autoabastir-nos.
Sobre el tema públic/privat, no tinc molta informació, però les dessalinitzadores que es facin crec que seran de gestió privada. Jo el que no estic d'acord és que una empresa pugui decidir ella sola el traçat d'un transvassament entre rius (p. ex. Segre-Llobregat) o la localització d'una indústria altament contaminant. Això una de dos o s'aprova al parlament o es fa un referèndum. Altra cosa és que després aquesta empresa privada que exploti la infraestructura ha de tenir la màxima llibertat per explotar-la com vulgui, sempre que es garanteixin els drets dels ciutadans afectats.
A més, amb independència de què qualsevol gran infraestructura la fes una empresa pública o una privada, hem de recordar que si estem en un estat de dret i respectem el dret a la propietat, resulta que fem l'obra d'infraestructures que fem toparem sempre amb propietats privades i s'hauran de fer uns processos d'expropiació amb totes les garanties legals, els propietaris tindran tot el dret del món a al·legar i a negociar les condicions de les expropiacions durant tot el temps que necessitin. Per què us penseu que l'AVE ha trigat tant a Catalunya? Doncs perquè hi havia molts més terrenys privats per expropiar que a Castella i tot el tema judicial ho ha fet allargar tot molt.
Una empresa privada no pot en sí tenir poder expropiador i ens agradi o no per fer obres públiques de gran envergadura com carreteres, trens, aeroports... hem d'expropiar terrenys privats. En aquest sentit l'estat té poder aquí i als USA. Igual que una societat sense un exèrcit públic o una policia pública no pot garantir el monopoli de la força ni, per tant, la seguretat ciutadana, tan i tan necessària pel desenvolupament de l'economia capitalista.
La idea és que s'ha de privatitzar allò que funciona millor en mans privades i no s'ha de privatitzar allò que no funciona millor en mans privades... pel bé mateix de les empreses privades. No sé jo si la gestió medioambiental ha d'estar en mans privades. Tinc els meus dubtes. Si algú em demostra que funciona millor, no tindré cap objecció.
En tot cas està clar que, de moment, es pot dividir la construcció i els requeriments (públics) dels drets d'explotació d'una infraestructura, que poden molt bé ser privats.
Ho sento, però vas errada, tu i en rafel que diu que el govern de CiU no va fer res. La primera planta dessaladora data del 2003, no pas del 2005. Aquí va un extracte de la notícia, datada del 16 de gener de 2003, i extreta de Vilaweb:
S’inaugura la dessaladora de Blanes, la primera del Principat
Ha d’abastir els pobles de la conca de la Tordera, centre d’una llarga polèmica
Avui al migdia, amb sis mesos de retard, s’ha inaugurat la planta dessaladora d’aigua marina de Blanes (la Selva), la primera del Principat. L'acte oficial ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el ministre de Medi Ambient espanyol, Jaume Matas. La planta ha costa més de 27 milions d’euros, i abastirà d’aigua de mar potabilitzada Blanes, Lloret, Tossa i onze municipis de l’Alt Maresme.
Quim 99%
Ho sento, però vas errada, tu i en rafel que diu que el govern de CiU no va fer res. La primera planta dessaladora data del 2003, no pas del 2005. Aquí va un extracte de la notícia, datada del 16 de gener de 2003, i extreta de Vilaweb:
S’inaugura la dessaladora de Blanes, la primera del Principat
Ha d’abastir els pobles de la conca de la Tordera, centre d’una llarga polèmica
Avui al migdia, amb sis mesos de retard, s’ha inaugurat la planta dessaladora d’aigua marina de Blanes (la Selva), la primera del Principat. L'acte oficial ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el ministre de Medi Ambient espanyol, Jaume Matas. La planta ha costa més de 27 milions d’euros, i abastirà d’aigua de mar potabilitzada Blanes, Lloret, Tossa i onze municipis de l’Alt Maresme.
Quim 99%
Publica un comentari