En l’últim post parlava de la justícia com a funció, és a dir, com a concepte universal que, com a mínim en la seva esfera teòrica, implica una única resposta correcte a cada cas plantejat –per bé que ja vam veure que a la realitat no hem trobat encara la manera de trobar aquesta resposta: coneixem el teorema, però no la funció que el desenvolupa (és possible que això que acabo de dir no tingui cap sentit -perdonin els matemàtics les meves incorreccions terminològiques, però de moment sóc acadèmicament de lletres).
Ara vull centrar-me en aquest “cas plantejat”. A cada grup de condicions (el que anomenàvem X o variable independent) correspon un resultat (Y o variable dependent). Això vol dir que a cada cas que es planteja a la justícia li correspon un únic càstig o una única recompensa, cosa que tampoc no vol dir que un càstig o una recompensa concrets no puguin ser aplicats a més d’un grup de condicions (de fet, segurament hi ha més grups de condicions que càstigs o recompenses). El meu anàlisi ara se centra en aquest grup de condicions. Cal precisar que quan m’hi refereixo en realitat m’estic referint a les condicions significatives. Això, que sembla tan obvi, a vegades no ho és tant. Hi ha un nombre immens de condicions que afecten un cas concret, però d’aquestes no totes són significatives. Tornant a l’exemple de l’assassí, una condició significativa seria el fet que l’assassinat ha estat comès amb premeditació (si no l’anomenaríem homicidi involuntari). En canvi, no és una condició significativa el fet que, per exemple, el pare de l’assassí fos un assassí en sèrie. Això que sembla tan senzill pot portar molts problemes a la pràctica: de nou, la valoració de quines condicions són significatives i quines no ho són està lligada a la subjectivitat. Igual com a mi els antecedents familiars o les malalties mentals o l’edat d’un assassí, si bé accepto que influeixen en la seva conducta, no em semblen significatives a l’hora de jutjar-lo, a un altre sí que li ho poden semblar; és més, en el nostre sistema penal algunes d’aquestes coses estan contemplades i són atenuants. De fet, passa una cosa semblant al que succeïa amb la consideració de “mèrit”: en general, tothom coincideix que un assassinat ha de ser castigat i no recompensat, però en canvi hi ha divergències a l’hora de decidir quin ha de ser aquest càstig; de la mateixa manera, tothom accepta que és significatiu si una mort té consideració d’assassinat o d’homicidi involuntari (diria), però en canvi hi ha discrepàncies en si una malaltia ha de ser considerada un factor significatiu o no.
Segons la meva opinió (i recordeu que com que jo considero que existeixen una justícia i un mèrit objectius, entenc que la meva concepció subjectiva és la concepció objectiva), les condicions no significatives no només no han d’influir a l’hora de fer el judici, sinó que a més no poden alterar les significatives. Això vol dir que els diners de l’objecte del judici, els càrrecs que pugui ostentar, les armes que posseeixi, la seva relació amb l’òrgan encarregat d’impartir la sentència (aquesta darrera condició en principi no hauria d’afectar si considerem la justícia com a funció, però just in case), etc., etc. no poden ser atenuants ni poden imposar-se a condicions que sí que són significatives. Quan diem allò de “tots som iguals davant la llei” estem dient que les condicions no significatives –que són les que diferencien un assassí que és paleta d’un assassí que és rei– no s’han de considerar en el judici ni han de prevaldre per damunt de les significatives –que són les que igualen aquests dos objectes.
Ara vull centrar-me en aquest “cas plantejat”. A cada grup de condicions (el que anomenàvem X o variable independent) correspon un resultat (Y o variable dependent). Això vol dir que a cada cas que es planteja a la justícia li correspon un únic càstig o una única recompensa, cosa que tampoc no vol dir que un càstig o una recompensa concrets no puguin ser aplicats a més d’un grup de condicions (de fet, segurament hi ha més grups de condicions que càstigs o recompenses). El meu anàlisi ara se centra en aquest grup de condicions. Cal precisar que quan m’hi refereixo en realitat m’estic referint a les condicions significatives. Això, que sembla tan obvi, a vegades no ho és tant. Hi ha un nombre immens de condicions que afecten un cas concret, però d’aquestes no totes són significatives. Tornant a l’exemple de l’assassí, una condició significativa seria el fet que l’assassinat ha estat comès amb premeditació (si no l’anomenaríem homicidi involuntari). En canvi, no és una condició significativa el fet que, per exemple, el pare de l’assassí fos un assassí en sèrie. Això que sembla tan senzill pot portar molts problemes a la pràctica: de nou, la valoració de quines condicions són significatives i quines no ho són està lligada a la subjectivitat. Igual com a mi els antecedents familiars o les malalties mentals o l’edat d’un assassí, si bé accepto que influeixen en la seva conducta, no em semblen significatives a l’hora de jutjar-lo, a un altre sí que li ho poden semblar; és més, en el nostre sistema penal algunes d’aquestes coses estan contemplades i són atenuants. De fet, passa una cosa semblant al que succeïa amb la consideració de “mèrit”: en general, tothom coincideix que un assassinat ha de ser castigat i no recompensat, però en canvi hi ha divergències a l’hora de decidir quin ha de ser aquest càstig; de la mateixa manera, tothom accepta que és significatiu si una mort té consideració d’assassinat o d’homicidi involuntari (diria), però en canvi hi ha discrepàncies en si una malaltia ha de ser considerada un factor significatiu o no.
Segons la meva opinió (i recordeu que com que jo considero que existeixen una justícia i un mèrit objectius, entenc que la meva concepció subjectiva és la concepció objectiva), les condicions no significatives no només no han d’influir a l’hora de fer el judici, sinó que a més no poden alterar les significatives. Això vol dir que els diners de l’objecte del judici, els càrrecs que pugui ostentar, les armes que posseeixi, la seva relació amb l’òrgan encarregat d’impartir la sentència (aquesta darrera condició en principi no hauria d’afectar si considerem la justícia com a funció, però just in case), etc., etc. no poden ser atenuants ni poden imposar-se a condicions que sí que són significatives. Quan diem allò de “tots som iguals davant la llei” estem dient que les condicions no significatives –que són les que diferencien un assassí que és paleta d’un assassí que és rei– no s’han de considerar en el judici ni han de prevaldre per damunt de les significatives –que són les que igualen aquests dos objectes.
3 comentaris:
Hola Blanca,
és cert que per jutjar a algú són imprescindibles elements objectius (no es pot posar a ningú a la presó per pretendre matar a un altre fent budú), però també elements objectius com la voluntat del subjecte actiu o la consciència. No és el mateix matar a algú accidentalment en un accident de cotxe que elaborar un plà, seguir-lo, comprar una arma, esperar-lo en un carrer fosc, i disparar per l'esquena. De la mateixa manera no es pot castigar igual la persona conscient del que fa que la que no és conscient, ja que aquesta no és capaç de comprendre el significat de la norma que li impedeix matar. La qual cosa no vol dir que el primer hagi d'anar a la presó, i el segon a casa. El primer certament ha de ser jutjat per homicidi, i segurament ingressarà a la presó, però el segon ha de ser ingressat en una clínica psiquiàtrica.
Respecte el post anterior, crec que el fet que un assassí de Texas sigui condemnat a mort i un assassí d'Espanya sigui condemnat de 10 a 15 anys de presó, és la prova que la justícia no és com la idea de Plató, sinó que emana del poble, i cada poble fa la seva justícia.
Una abraçada.
Per tant, jo crec que són imprescindibles
Per cert, els dos escrits estan molt ben fets. Enhorabona!
Bones Blanca. Sóc matemàtic i com a tal, m'ha agradat la comparació amb una funció, per bé que convé matitzar-la. Una funció associaria a un cas una única solució, siguin les condicions (no significatives) que siguin. Cal tenir en compte, però, que la sentència crea jurisprudència i que, per tant, la funció es modifica a si mateixa i això ja s'aparta del terme matemàtic de funció.
M'explico. Un cas X dóna una sentència Y. Un cas X' força similar, jutjat posteriorment dóna una sentència Y, encara que si no hi hagués hagut jurisprudència potser n'hauria resultat una sentència Y' i fins i tot, si s'hagués invertit l'ordre (jutjar primer X' i després X) haurien pogut acabar els dos amb la sentència Y'!!!
Publica un comentari