Als hotels liberals et deixen que et quedis amb el record i les vistes. En altres, topes els ulls que et miren mentre fumes mig despullada en una terrassa que dóna al mar sota un cel estrellat que feia massa que no veies. Els talons són incòmodes per a caminar sobre la sorra, és molt millor trepitjar amb els peus descalços els dibuixos que esborren les ones i escriure damunt la terra humida. La lluna també era plena aquella nit, però era més bonica que totes les altres vegades, més bonica que quan brillava sobre l'Atlàntic. Històries de científics grecs i un petó mentre dorms. Ara els gratacels ja es poden esfondrar... els temples van fer-ho molt abans.
dimecres, octubre 08, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Brillant, absolutament brillant Blanca.
Mai no sabem on ens pot portar el pleniluni... Hi ha platges secretes i camins emboscats que guarden la memòria dels poetes.
Benvinguda a la deliciosa mediocritat de la Mediterrània i les seves gents.
En la terra humida escric ...
Benvinguda al costat dolç i suau de l'Amor. El costat que fa feliç i no atormenta.
Un petó, amiga.
TEANO de CROTONA
¡ Hola, Blanca !
Disculpa que no venga a cuento de este último post, pero no he podido evitar echarle una poca de guasa a nuestra entrañable peloterilla, especialmente en los tiempos que corren de psicodrama políticoeconòmico.
¿ Puedo ? ¿ Sí ? No será grave, ya verás.
Te recomiendo la visita de esta dirección donde se exhibe un vídeo sobre una entrevista de lo más ilustrativa sobre lo que nos está pasando, es decir, lo que le está pasando al mercado (altar sacrosanto y ara de sacrificios del sistema liberal).
www.invertired.com/quimu/videos/25/34
Está en inglés pero lleva subtítulos en castellano, apto pa too er mundo.
Y es que, así como el denostado comunismo purgó su propia "Glasnost", ahora se hace evidente que el supermegaguai capitalismo aún no ha pasado su "Perestroika" y, claro, el tiempo no perdona a nadie, camarada.
Pero es que, además, siempre que pasa igual sucede lo mismo. :-)
Quicir, que siempre que el Capitalismo se tambalea y está a punto de hundirse, tiene que venir el Socialismo a salvarle los calzones. Quien le iba a decir a Bush que tendría que intervenir tanto en el mercado (detente satanás)pa enmendallo.
En fin, lo dicho: namás pa hacer guasilla.
Un abrazo, Nausicaa.
Teón de Alejandría
Hola blanca, no està gens malament el teu blog, encara no prou com per a que et posi de pagina d'inici al safari però tot arriba en aquesta vida.
Salut i Independència (i liberalisme, no sigui que s'enfadi ningú)
P.D. Per si no ho recordes ens vam conèixer a la festa de la JNC.
P.P.D. Anònim, em jugo un plat de gambes de Palamòs a que el capitalisme ens sobreviu als dos. Una abraçada.
Publica un comentari