Hi ha un lloc al món on res no s’acaba i on les llàgrimes no cauen ni per felicitat ni per tristesa, sinó únicament per pensar; un lloc on els records i les fantasies són reals, i la realitat un mer murmuri molest. Hi ha un lloc al món on la raó i el sentiment no són antònims, on conviuen àmfores vermelles i els gratacels immensos, on el mar mai no es perd en l’horitzó ni la lluna s’amaga darrere les muntanyes. Hi ha un lloc al món on les pàgines mai no són blanques i on les històries inventades són biografies del que encara s’ha de viure. Hi ha un lloc al món on els prínceps no poden entrar, no, però tampoc els poetes; un lloc on les estrelles són les úniques que brillen, perquè expliquen relats antics i viuen perquè jo entengui com. Hi ha un lloc al món que va ser envaït fa temps, però les pàgines d’un llibre són l’arma més forta per a fer fora aquest exèrcit o per, si més no, desarmar-lo.
dissabte, novembre 01, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Tant sovint em recordes a mi ...
I quan escrius així resultes excepcional. I m'emociones.
:')
Gràcies.
Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà.
TEANO de CROTONA
Com bé diu el Salvador Sostres, bon viatge als guerrers que al seu país són fidels.
Teano, va ser escoltant aquesta cançó del Pere dijous que se'm va ocórrer escriure aquest text. Veig que la promoció que en faig aquí al blog atreu nous seguidors. S'alegrarà de saber-ho.
Jordi, el senyor Sostres utilitza aquesta frase en un sentit que no té res a veure amb el meu text.
Les millors (i més intel.ligents) promocions són sempre les més subtils.
I bé, dir-li senyor ja és tota una concessió però, en qualsevol cas, quedi clar que la frase dels guerrers fidels no és de SS si no de'n Lluis Llach, en una versió lliure sobre un poema de Konstantin Kavafis amb la que va fer-ne una cançó.
Salutacions per a tothom.
TEANO de CROTONA
He perdut l'àncora que m'ancorava als somnis... Ara ja no cerco res tret de la subtil penombra que s'amaga rere les parpelles closes...
Quina tonteria mes gran... Si jo fos tu, intentaria gastar el meu temps en allò que servís per alguna cosa, en comptes de escriure imbecilitats en un pàgina que no mira ningú i que jo he comès l'error de fer-ho.
Publica un comentari