La matinada d’ahir els Mossos van entrar al rectorat de En tot ordre de convivència (liberal si pot ser, però també socialista) el monopoli de la violència l’ha de tenir un àrbitre imparcial (li podem dir Estat, però aquesta paraula fora de la teoria juridico-política està molt contaminada). És per això que els Mossos van fer bé utilitzant la força per desallotjar el rectorat. Van entrar i els van dir que venien a expulsar-los d’allà, oferint-los la possibilitat de marxar pacíficament. Això és un procediment formal i absolutament inviolable: abans d’utilitzar la força cal donar la possibilitat d’assolir l’objectiu pacíficament. Però la policia no hi és per fer servir la paraula: per això té el monopoli de la violència i per això, davant la resistència dels estudiants, els Mossos van haver d’obligar-los per la força a abandonar el rectorat. Aquestes són les normes i fins i tot els antisistema (especialment els antisistema, diria jo) les han de conèixer i les coneixen. No poden queixar-se (o com a mínim, no creient que tenen la raó) perquè els han fet fora del rectorat o perquè han utilitzat la força contra ells: ni se’ls viola el seu dret a manifestar-se (dijous passat van veure que el tenen perfectament reconegut, els ho dic jo que a l’hora de la manifestació intentava fer un examen entre crits i xiulets que venien de la plaça) ni es fa res d’il·legal, ja que si ells ocupen un espai que no els pertany com és el rectorat de
Ara bé, el monopoli de la força en mans d’un àrbitre imparcial, malgrat donar solució a molts problemes que poden atacar la llibertat individual i els drets fonamentals, també obre la porta a un altre risc: l’abús de la força. I aquest és el problema que comporta que l’Estat, com deia, ho sigui tot menys imparcial. Hi ha aquest amor per les aparences, per l’ocultació de problemes, especialment quan aquests problemes van en contra de l’ordre polític imperant. Aquest anhel socialista per representar-nos ser una societat perfecte on tothom està atès i tothom gaudeix d’igualtat i justícia gràcies al Leviatan porta a l’abús de la força: si creiem que un grup de joves manifestant-se pels carrers altera l’ordre públic perquè provoca una imatge de desestabilitat, conflicte i fracàs en la política no s’hi val a emparar-se en la força per a trencar la manifestació. Pots reduir els qui destrossen mobiliari públic com a vàndals, però no pots carregar contra uns manifestants que intenten arribar a la plaça Sant Jaume per demostrar la seva disconformitat amb l’actuació de la força política. No només violes, ara sí, el dret a manifestar-se, sinó que amb l’abús de la força (que encara és més greu si t’empares en el fet que en tens el monopoli) perds la legitimitat que et proporcionava el dret a exercir-la i, a més, violes el dret a la integritat física, que té els seu límit només en els casos en què l’ús de la violència per part de qui en té el monopoli s’utilitza per preservar les llibertats individuals que estan essent vulnerades per qui finalment és reduït.
Tal com un ús arbitrari de la legalitat per part dels okupes afebleix l’efectivitat de la llei, també ho fa un ús arbitrari de la legalitat per part de l’Estat. Ni és legítim que els uns es queixin que se’ls desallotja quan sabien perfectament que no tenien dret a ser allà ni és legítim que únicament en pro de l’ordre polític (perquè no és ordre social fer callar les veus contràries) s’utilitzi el monopoli de la violència: això és autotutela, just el que s’intenta evitar en pro de la llibertat individual.
4 comentaris:
Hola de nou! :P
Doncs molt bé, m'ha agradat molt el teu comentari, sobretot perquè té aquest apunt molt més filosòfic que no de crònica com el meu! xD
petonets i ànims en l'estudi!
He llegit molts posts respecte al tema i és interessant el teu punt de vista.
Estamos de acuerdo, Nausicaa. Pero sufro una dualidad emocional contradictoria ante los acontecimientos a los que te refieres.
Por un lado, lamento profundamente la irrupción policial en el ágora del conocimiento porque o la Universidad ya no es lo que era o la policía tampoco. Antaño, que los estudiantes se encerrasen en la Universidad (con o sin derecho, pero por razones de su indiscutible incumbencia e impulsados por sus inquietudes sociales, fuesen éstas desenfocadas o no) era algo así como acogerse a sagrado, protegerse bajo la imparcial y firme techumbre de la ciencia, cobijarse en la frontera de la intelectualidad, pues la fuente del saber sabe de todo menos de violencia. Pero debido a la memoria de estas ancestras imágenes, ver ahora a los cachiporreros ataviados como jugadores de fútbol americano entrando en la Universidad me resulta una imagen profánica. Y repartir lo que dieron frente a ella, obviamente desmesurado (a pesar de que en las imágenes televisivas se veía a algún manifestante provocativamente encarado a la bofia exigiendo a gritos una buena dosis de hostia brava).
Y por otro, ese mismo Leviatán al que te refieres me ha mostrado ahora una cara distinta, más amable o cercana dentro del abuso habitual de su monopolio. Y no me refiero a sus hordas sino a su voz y su razón: instantes después de tan desafortunadas e indiscriminadas cargas, el Conseller de Interior pidió disculpas públicamente, abrió diligencias de investigación y expedientó a los agentes más explícitos.
Y los mossos sienten desafecto de sus jefes. Claro.
A parte que se regale porra y fuerza a algún energúmeno con más peligro público en el cuerpo que el que se pretende combatir con su acción colegiada, lo cierto es que esta poli quizás no está acostumbrada, después de tantísimos años de un estilo de mando distinto, a que (como decía Unamuno) tener la fuerza no presuponga siempre ni automáticamente tener la razón y que, yendo con la patada por delante, por muy legítima que ésta sea, es humanamente compatible con equivocarse lindamente como cualquier hijo de vecino.
Puede suceder, también, que la depuración de oficio de responsabilidades internas y la petición pública espontánea de disculpas por parte de un gobierno debido a la acción desmesurada de alguno de sus funcionarios, ocasione tanta perplejidad como incomprensión y, por ello, invaloración.
Un abrazo afectuoso.
TEÓN DE ALEJANDRÍA
Coincideixo més o menys amb els teus plantejaments, però hi ha alguna cosa que no m'acaba de convèncer:
"Aquest anhel socialista per representar-nos ser una societat perfecte on tothom està atès i tothom gaudeix d’igualtat i justícia gràcies al Leviatan porta a l’abús de la força". Ostres, això és molt fort, i si per abús de la força et refereixes a l'abús de la violència física, no crec que això sigui patrimoni del socialisme, només cal donar un tomet pel món que ens envolta per veure-ho. De fet, el liberalisme més pur plantejaria l'existència de l'Estat per tal de mantenir un ordre públic que permetés el normal funcionament de l'economia en un entorn legal i polític estable, per tant una de les funcions bàsiques de l'Estat en un sistema purament liberal seria de l'ús de violència quan es considerés convenient.
Salutacions.
Publica un comentari