Letteratura italiana in Renascimento

Sogliono il più de le volte gli alti e spaziosi alberi negli orridi monti da la natura produtti, più che le coltivate piante, da dotte mani espurgate, negli adorni giardini a' riguardanti aggradare; e molto più per i soli boschi i selvatichi ucelli sovra i verdi rami cantando, a chi gli ascolta piacere, che per le piene cittadi, dentro le vezzose et ornate gabbie non piacciono gli ammaestrati.

Iacopo Sannazaro, Arcadia (1502 editio princeps), "Prologo"

La major part de vegades, als qui passegen pels jardins més elegants els solen agradar més els arbres alts i espaiosos, nascuts de la natura a les tenebroses muntanyes, que no pas les plantes cultivades, esporgades per mans expertes. I molt més plauen a qui els escolta els ocells salvatges cantant pels boscos damunt les verdes branques que no pas agraden els amancits que ho fan per les abarrotades ciutats, dins les gàbies precioses i adornades.

Traducció bastant lliure i força prosaica