Primera prioritat

El primer curs de Filologia Clàssica vaig fer una assigantura optativa sobre Literatura Grega. Sorprenentment, al currículum de clàssiques de la Universitat de Barcelona hi ha molt poques matèries en què s'estudiï de ple aquesta matèria: normalment les assignatures s'estructuren entorn a un autor, al qual es dedica un 85% de les classes en traducció de textos i un 15% (és un percentatge generós) en estudi de la seva obra. Pollet com era, recent arribada a la universitat, quan en Jaume Pòrtulas va entrar a la classe jo no sabia qui era. Ningú em va dir que era catedràtic, que era un gran estudiós de la literatura grega, que era una de les més grans eminències (per a mi la més gran, puc admetre només que se'l compari amb Carles Miralles) que actualment té el Departament de Grec de la facultat. Per a mi les millors lliçons van ser les dedicades a Homer: en el fons, des que li vaig dedicar tot el treball de recerca li he tingut una especial predilecció. En Pòrtulas, amb el seu plàcid i calmat to de veu, ens va fer una profunda capbussada a la Ilíada, vam anar resseguint els cants del poema i els caràcters dels herois, vam anar desentranyant la raó de ser de tots i cadascun dels elements que a totes les escales constitueixen el primer poema èpic d'occident, la primera literatura que s'hi coneix, anant més enllà del que la simple aparença deixa veure al lector mitjà. Em sembla un gran reconeixement el que es va fer el passat juny a Jaume Pòrtulas amb el Premi Nacional de Literatura i estic plenament convençuda, malgrat no haver-lo llegit encara, que el seu llibre Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda (Bernat Metge, Barcelona, 2009) serà un dels millors assaigs que s'ha fet sobre la Ilíada, Homer i la qüestió homèrica, a Catalunya i arreu.