Si mai hi penso

I si l'un estimava la puresa blanca, la bellesa immaculada trencada pel vermell de Sardes, la perfecció d'una suau corba coberta per una tela transparent -ah!, púdica en va-, la placidesa de la mar que envoltava els seus somnis, profundament blava, i les melodies d'estructures conscientment desenfrenades, a l'altre el fascinaven la putrefacció, la carronya replena de cucs i escarabats, les vísceres pudents abandonades a la descomposició, l'excrement de flaires caduques, l'acumulació als racons de vòmits i orines, la suor i la brutícia feta crosta damunt la pell.