New & back

La primera vegada que vaig anar a Nova York, mentre entrava a Manhattan em van dir que el temps en aquella ciutat transcorria a un ritme diferent de la resta del món. Últimament he estat pensant que potser la meva ment porta l'hora de Nova York en comptes de la d'aquí, cosa que podria donar l'única explicació plausible a per què darrerament tinc la sensació que al meu voltant tot canvia constantment i a una velocitat increïble. Hi ha gent que va i ve, gent que de sobte desapareix, gent que truca quan menys t'ho esperes (d'aquesta n'hi ha molta)... Però en el fons potser comença a fer massa temps que tot el que orbita per aquí m'ho conec massa. Potser caldria fer un canvi sobtat de mobiliari. Fa un temps vaig fer-ho i em va anar bé. Sempre he estat d'aquestes que, quan se'ls acumula pols als mobles, prefereixen canviar-los en comptes de neterjar-los. La diferència amb anteriors mudances, però, és que aquesta veagada no m'he cansat dels mobles vells, simplement me'ls conec massa. Potser n'hi hauria prou amb una mà de pintura a les parets? Havia pensat a tallar-me els cabells ben curts com a mesura visible de canvi, però vaig acabar pensant que el mal gust no deu ser la solució als meus mals. L'altre dia, algú a qui no sé gaire com ubicar dins el meu piset de mobles afectuosament coneguts m'explicava que de l'última noia amb qui havia estat n'havia estat més enamorat en deixar-ho que quan van començar a sortir. És cert que volem sempre el que no tenim? Aquesta podria ser la resposta a les trucades inesperades. Últimament he descobert que tinc un públic femení força ampli que desconeixia. I sembla que en general se'm llegeix més per ràbia que per afinitat. Bé, doncs, senyores: què farien vostès amb els meus mobles? Sí, ja sé que vostès estan molt contentes amb els seus, que cada dia els treuen la pols, els posen gerros de flors a sobre i se'ls ensenyen les unes a les altres. Però ja els he dit que jo sóc més de canviar sovint la decoració. Potser el que hauria de fer és canviar-me de pis: així no hauria de tirar els mobles d'ara, però podria tenir-ne de nous. La primera vegada que vaig anar a Nova York em van dir que el temps en aquella ciutat transcorria a un ritme diferent de la resta del món... i vaig acabar recorrent la distància entre Times Square i el Metropolitan a una velocitat rècord per no perdre l'autobús de tornada a Boston.