Nel mezzo del cammin di nostra vita

L'illa de la llibertat

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Tue, 01 Dec 2009 23:10:00 +0000

Sembla que finalment algú en alguna part del món ha entès què és i com funciona el capitalisme. Algú ha entès que, quan es guanyen molts diners, això moltes vegades és la contrapartida d'una inversió i un risc anteriors. I el risc, evidentment, no comporta guanyar sempre; per això es paga car. Si algú inverteix molts diners, posem per cas, en un projecte hoteler, el seu benefici dependrà de la demanda que tingui aquest hotel; per tant, ha d'intentar que el tal projecte hoteler sigui atraient pels potencials hostes, és a dir, ha d'intentar minimitzar el risc per maximitzar les possibilitats de benefici. Arribats a aquest punt, pot ser: que el projecte sigui rendible i l'inversor en tregui benefici o que el projecte no sigui rendible i l'inversor hi surti perdent. Si és intel·ligent, doncs, hem de suposar que la seva tendència al risc serà proporcional a la seva expectativa de benefici. Quan es parla de risc, però, s'ha de contemplar sempre la possibilitat (més o menys remota) de perdre-hi; de fet, la por de perdre és una de les peces clau sobre les quals gira el capitalisme: és, per tant, necessari que hi hagi aquesta possibilitat. Si no fos així, si les inversions fossin totes segures, tothom voldria invertir i l'equilibri que sosté el mercat se n'aniria en orris. Això, que aparentment és força fàcil de comprendre, actualment només ho entenen alguns economistes, els liberals i el govern de Dubai (les categories no són excloents entre elles, sinó que hi ha persones que poden trobar-se a dues i fins i tot a totes les tres).

La psicologia humana a Maquiavel

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 14 Nov 2009 00:50:00 +0000

Sovint s'han resumit El príncep i les idees de Maquiavel (no és necessàriament una relació lògica, però sembla ser que, en efecte, Maquiavel creia en allò que deia) amb la pretesa màxima "el fi justifica els mitjans". I és curiós com Maquiavel, no només no fa aquesta afirmació en cap moment de la seva obra, sinó que a més és partidari d'una actitud més aviat beneficiosa per a la gent que envolta "el príncep". El poder d'un governant, en democràcia i fora d'ella, es basa en gran part en el suport que rep del poble; quan no és el del poble, és el de les armes, però fins i tot aleshores convé tenir les masses a favor. Què és, doncs, el que fa que durant segles s'hagin vist amb un cert recel les idees de Maquiavel? El maquiavelisme.

Quan fa poc algú va preguntar-me com definiria aquest terme, vaig respondre alguna cosa com: "és l'instint animal dels humans aplicat a la civilització". I és que així ho crec: per molt art i molt refinament amb què ens haguem llustrat, els humans mai no hem deixat de ser animals; des de fa mil·lennis, provem de conviure amb una doble cara, mirem de combinar harmoniosament les dues realitats que ens componen: salvatgisme i civilització. En múltiples ocasions al llarg de la nostra vida, s'enfronten el nostre instint més bàsic i els principis i costums de què ens hem revestit a mesura que ens hem anat sofisticant. Amb Maquiavel aquestes dues realitats no s'amaguen l'una de l'altra: s’alien. Si bé normalment la nostra cara civilitzada intenta amagar la salvatge (per bé que sovint després donem via lliure a la salvatge perquè res pot frenar la nostra naturalesa), a Maquiavel -al maquiavelisme- les actituds salvatges, els instints primaris, es posen al servei dels fins que com a humans civilitzats volem assumir. Per això molts han considerat que les idees de Maquiavel eren en bona mesura moralment reprovables -és clar que també val a dir que això sol anar estretament vinculat a la moral de cadascú; podríem intentar discernir amb quina freqüència es dóna el fenomen de la "doble moral", la que es mostra i es defensa en públic i la que vertaderament regeix les nostres accions, però tal vegada comportaria ara per ara allunyar-se massa de l'eix sobre el qual girava la meva reflexió. Per a dir-ho de forma breu i clara, sembla, doncs, que en el maquiavelisme (més enllà de El Príncep) s'enfronten l'individualisme natural amb la social civilització. I quan es diu que "el fi justifica els mitjans" es parla, en realitat, del tracte egoista i interessat que el príncep ha de tenir cap als seus súbdits: fins i tot si això comporta ser-los favorable.
És evident, per tant, que per arribar a formular les regles i recomanacions que Maquiavel fa a Lorenzo de' Medici per aconseguir sortir-se'n exitosament, de la seva tasca com a governant, necessita tres coses. Les dues primeres són ben senzilles: conèixer com és l'home civilitzat i conèixer com és l'home salvatge; evidentment, en tant que home, només li cal una petita dosi d'observació i una altra mica d'atenció per a descobrir quins són els trets que caracteritzen un i altre. La tercera cosa que necessita, però, és ja més complicada: trobar la manera de fer que l'un es posi al servei de l'altre. Si analitzem El Príncep, ens adonarem que totes les instruccions que dóna Maquiavel, com a bon estudiós, estan recolzades per tot un raonament que les justifica; aquest raonament es basa sempre en l'estratègia i, per tant, en molt bona part, en el comportament humà. Som éssers racionals, però també éssers instintius i naturalment individualistes: "d'una banda, el poble no vol ser dominat ni oprimit pels grans, i, d'una altra, els grans volen dominar i oprimir el poble" (Maq. Prin. IX). El Príncep està replet d'afirmacions referides al comportament humà a partir de les quals es desenvolupa tota la lògica d'actuació que ha de tenir un bon governant: al cap i a la fi, són els homes el que es governa, no les terres. Un bon governant necessita conèixer els homes per actuar de tal manera que aquests siguin governables i que no estiguin amb constants ànsies de derrocar-lo, ans el considerin digne de ser el seu príncep i fins estiguin disposats a defensar-lo davant algun possible usurpador del seu poder; també li cal conèixer-los per saber que, com ell, actuant egoistament i interessada, miraran també, si poden, de governar en lloc teu. El Príncep és estratègia i psicologia humana, per això el llibre és ple de disjuncions que no són sinó els lògics resultats d'una o altra actituds vers els homes (d'una o altra estratègia en el tracte amb ells): "als homes se'ls ha d'amoixar o aixafar" (Maq. Prin. III), "els homes o se'ls guanya o se'ls perd" (Maq. Prin. VII). D'altra banda, també hi abunden màximes i sentències sobre la seva naturalesa (instintiva, sovint oposada als valors de la societat civilitzda però, malgrat tot, innegablement humana): "els homes fan mal o per por o per odi" (Maq. Prin. VII), "un home que vulgui mostrar-se bo en tots els àmbits es guanyarà necessàriament la ruïna entre tants que no ho són" (Maq. Prin. XV), "es pot dir dels homes el següent: que són ingrats, volubles, simulen el que no són i dissimulen el que són, defugen el perill, són àvids de guanys, i mentre els afavoreixes són tots teus, t'ofereixen la sang, els béns, la vida, els fills, mentre la necessitat és lluny; però quan se't tira a sobre, et giren tots l'esquena" (Maq. Prin. XVII), "l'amor emana d'un vincle basat en l'obligació, la qual -per maldat humana- es trenca sempre que la pròpia utilitat en dóna motiu, mentre que el temor emana de la por al càstig, la qual no t'abandona mai" (Maq. Prin. XVII).

Que l'obra de Maquiavel es basa en la psicologia humana i en la realitat dels homes -aquella que combina el que tenim de feres i el que tenim de civilitzats- n'és prova l'ús que se n'ha fet; quan els homes han parat atenció als seus desitjos i impulsos més sincers, s'han desfet de la moral artificial que imposa la civilització (sigui quina sigui) i han perseguit un objectiu molt valuós (més valuós que les aparences i el compliment de les regles socials i del que és "políticament correcte"), aleshores tots ells han recorregut, d'una manera més directa o indirecta, al maquiavelisme. Enzo Baldini, expert en Maquiavel de la Università di Torino, defensa que "cadascú ha utilitzat Maquiavel com li ha convingut per atènyer els seus individuals objectius". I el motiu d'això només pot ser que les reflexions i conclusions de Maquiavel es basen en una descripció objectiva dels homes, en un anàlisi del comportament humà tant correcte i vertader que és aplicable a les estratègies que un individu, en relació amb els altres, ha de traçar en qualsevol moment, en qualsevol àmbit de la seva vida, en qualsevol empresa. La lògica del comportament humà descrit per Maquiavel és tan aplicable a l'actuació d'un príncep que, com Lorenzo de' Medici, vol governar i fer-ho amb estabilitat, com a la d'un solter que intenta seduir una dona. Només a tall d'exemple, per concloure i també per il·lustrar el que he afirmat, recullo aquí dues anècdotes relacionades amb El príncep de Niccolò Machiavelli que demostren que el maquiavelisme és útil per a finalitats ben diverses gràcies a la seva objectivitat. L'una és que, després que la biblioteca de Stalin fos expoliada, es va trobar, entre els escassos 5.000 volums que van quedar, un exemplar de El príncep subratllat i anotat amb la seva lletra. L'altra és que a la fase final de l'examen d'ingrés a l'acadèmia de la Delta Force (la brigada del departament de Defensa dels Estats Units encarregada d'actuar en les situacions més greus i extremes, com per exemple en els afers de terrorisme), els aspirants són abandonats enmig del desert; un cop allà, si aconsegueixen arribar a una de les cabanes amagades entre les dunes, disposen de divuit hores per llegir l'exemplar de El príncep que troben damunt la taula i completar un test on se'ls formula una única pregunta: "Com utilitzaries les idees d'aquest gran autor del Renaixement per afrontar les situacions extremes que trobaràs a la Delta Force?"

París

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 07 Nov 2009 14:24:00 +0000

Si hi ha alguna cosa millor que anar a París només per esmorzar i a l’hora de dinar ser ja ben lluny d’allà, és anar-hi amb la Laura per veure tants museus i monuments com puguem en menys de 48 hores. L’itinerari encara està per definir del tot, però no hi faltaran el Louvre i l’Orsay; es preveu també passar el nostre únic vespre sopant i fent cosmopolitans davant la tour Eiffel.
La Laura té el defecte que no li agrada Londres i la virtut que li encanta tot el que té a veure amb Grècia i Roma. Per això vam arribar a la conclusió que aniríem a Londres un sol dia per veure el British Museum. En mirar els vols, vam veure que aquesta combinació és difícil: Londres és una d’aquestes ciutats on hi has de passar més d’una nit. Per sort, la Laura és una d’aquestes persones que quan li truques i li dius “anar a París ara mateix és més barat que anar fins l’Ametlla de Mar”, només et sap respondre “compra!”. I és així que ens disposem a retrobar Place Vendôme, la Madeleine, els Champs Élysées, Notre Dame... juste après Noël.

Primera prioritat

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Tue, 27 Oct 2009 13:10:00 +0000

El primer curs de Filologia Clàssica vaig fer una assigantura optativa sobre Literatura Grega. Sorprenentment, al currículum de clàssiques de la Universitat de Barcelona hi ha molt poques matèries en què s'estudiï de ple aquesta matèria: normalment les assignatures s'estructuren entorn a un autor, al qual es dedica un 85% de les classes en traducció de textos i un 15% (és un percentatge generós) en estudi de la seva obra. Pollet com era, recent arribada a la universitat, quan en Jaume Pòrtulas va entrar a la classe jo no sabia qui era. Ningú em va dir que era catedràtic, que era un gran estudiós de la literatura grega, que era una de les més grans eminències (per a mi la més gran, puc admetre només que se'l compari amb Carles Miralles) que actualment té el Departament de Grec de la facultat. Per a mi les millors lliçons van ser les dedicades a Homer: en el fons, des que li vaig dedicar tot el treball de recerca li he tingut una especial predilecció. En Pòrtulas, amb el seu plàcid i calmat to de veu, ens va fer una profunda capbussada a la Ilíada, vam anar resseguint els cants del poema i els caràcters dels herois, vam anar desentranyant la raó de ser de tots i cadascun dels elements que a totes les escales constitueixen el primer poema èpic d'occident, la primera literatura que s'hi coneix, anant més enllà del que la simple aparença deixa veure al lector mitjà. Em sembla un gran reconeixement el que es va fer el passat juny a Jaume Pòrtulas amb el Premi Nacional de Literatura i estic plenament convençuda, malgrat no haver-lo llegit encara, que el seu llibre Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda (Bernat Metge, Barcelona, 2009) serà un dels millors assaigs que s'ha fet sobre la Ilíada, Homer i la qüestió homèrica, a Catalunya i arreu.

XVI Simposi SEEC - CAT: "Artes ad humanitatem"

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Tue, 20 Oct 2009 23:25:00 +0000

Què: Simposi Artes ad humanitatem
On: Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Quan: del 23 al 25 d'octubre
Programa del XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC

En Nobel es va equivocar

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sun, 11 Oct 2009 22:29:00 +0000

Una de les coses més socialistes, més fanàtiques, més "políticament correctes", més fal·laces, més d'esquerra europea decadent i devorada pel seu propi discurs... una de les coses, en definitiva, més declaradament absurdes que es poden fer és donar el Premi Nobel de la Pau -el mateix que van rebre la mare de Teresa de Calcuta i Martin Luther King- a Barack H. Obama. Que Obama agrada a l'esquerra europea és tan evident com que Europa no entén la política i la visió del món americanes. L'onada mediàtica i l'immens impacte que ha suposat l'arribada d'Obama ha desvirtuat la situació i sembla evident que l'escuma ha pujat fins a deixar la copa plena però amb només dos dits de xampany. És cert que Obama és molt diferent de George W. Bush, que la seva actitud sembla revestida d'una certa voluntat conciliadora i els seus orígens generen una certa complicitat (malgrat que alguns ens permetem de desconfiar de les capacitats governatives que la voluntat i un arbre genealògic puguin acreditar); és cert que la seva trajectòria és la plasmació de la igualtat i la llibertat de què Nord Amèrica és emblema i que ha dut esperança a molts afroamericans. Però deixant això de banda, Obama és el president dels Estats Units i com a tal mirarà fonamentalment pels interessos dels Estats Units -que sovint necessiten l'exèrcit per a satisfer-se-; també, com a president dels Estats Units, el seu càrrec té molta presència, però poc poder fàctic (poc en relació amb el que ens sembla que té, evidentment), de manera que poca cosa pacifista podrà fer ell tot sol.

El president dels Estats Units no pot ser monjo benedictí; pot ser algú partidari de la diplomàcia i algú partidari de les aliances entre estats en comptes de l'escisió, però sens dubte això no converteix Obama en ningú extraordinari ni, sens dubte, en ningú ni remotament equiparable a Teresa de Calcuta o a Martin Luther King.

Si mai hi penso

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Mon, 05 Oct 2009 20:28:00 +0000

I si l'un estimava la puresa blanca, la bellesa immaculada trencada pel vermell de Sardes, la perfecció d'una suau corba coberta per una tela transparent -ah!, púdica en va-, la placidesa de la mar que envoltava els seus somnis, profundament blava, i les melodies d'estructures conscientment desenfrenades, a l'altre el fascinaven la putrefacció, la carronya replena de cucs i escarabats, les vísceres pudents abandonades a la descomposició, l'excrement de flaires caduques, l'acumulació als racons de vòmits i orines, la suor i la brutícia feta crosta damunt la pell.

Letteratura italiana in Renascimento

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 01 Oct 2009 20:44:00 +0000

Sogliono il più de le volte gli alti e spaziosi alberi negli orridi monti da la natura produtti, più che le coltivate piante, da dotte mani espurgate, negli adorni giardini a' riguardanti aggradare; e molto più per i soli boschi i selvatichi ucelli sovra i verdi rami cantando, a chi gli ascolta piacere, che per le piene cittadi, dentro le vezzose et ornate gabbie non piacciono gli ammaestrati.

Iacopo Sannazaro, Arcadia (1502 editio princeps), "Prologo"

La major part de vegades, als qui passegen pels jardins més elegants els solen agradar més els arbres alts i espaiosos, nascuts de la natura a les tenebroses muntanyes, que no pas les plantes cultivades, esporgades per mans expertes. I molt més plauen a qui els escolta els ocells salvatges cantant pels boscos damunt les verdes branques que no pas agraden els amancits que ho fan per les abarrotades ciutats, dins les gàbies precioses i adornades.

Traducció bastant lliure i força prosaica

Esbós

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sun, 30 Aug 2009 14:20:00 +0000

Quan feia una estona que estava asseguda en un racó d’aquella plaça, un noi va acostar-se decidit cap a mi. Quan va ser a tocar, vaig aixecar el cap per fitar-li el rostre i, tan bon punt vaig fer-ho, ell va dir: “Sofia?” Sorpresa que algú fora dels que havia conegut a la casa del pare em conegués, vaig afirmar amb un cop de cap i una certa vacil·lació. Ell aleshores va asseure’s al meu costat i em va explicar qui era i per què era allà:
Sembla ser que, quan jo havia marxat de casa, derrotada pels meus oncles, l’àvia havia anat a buscar-lo a ell —es deia Eleftherios— a la caseta dels afores on vivia. Li havia parlat de mi i li havia demanat si podia acollir-me: ell era el meu cosí.
De seguida vaig adonar-me que l’Eleftherios era molt diferent dels oncles; de fet, feia anys que només es parlava amb l’àvia, les desavinences i les diferències irreconciliables amb la resta de la família havien produït un trencament definitiu quan ell tot just havia complert 20 anys. Ara en tenia vint-i-sis, vivia en una casa que ell mateix s’havia construït en una parcel·la dels afores del poble i es guanyava la vida (“si és que en podem dir així”) pintant. Em va proposar d’acompanyar-lo a casa seva i quedar-me allà. Si t’he de ser sincera, em va semblar natural i estrany alhora. Malgrat la desaprensió i la lleugeresa amb què va proposar-m’ho, el fet és que, tot i ser cosins, no deixàvem de ser dos desconeguts acabats de trobar, i jo, una forastera a casa seva. Vam caminar ben bé una hora i mitja fins arribar a la casa: es trobava en un sortint d’un vessant rocós que anava a morir a l’aigua del mar. Era un indret totalment aïllat, silenciós i d’una bellesa que es fa molt difícil d’explicar. Alguna vegada havia llegit que la bellesa existia perquè els homes poguéssim apreciar l’espiritualitat i la puresa amb els sentits; quan vaig arribar a casa l’Eleftherios ho vaig entendre. Dins, la casa estava dividida en tres petites estances. La més petita era el bany, la mitjana feia d’habitació —contenia només un llit més ample del que hom s’hagués esperat trobar en aquell espai tan reduït— i la gran era una barreja entre menjador, sala d’estar, cuina i taller. L’olor de les pintures va molestar-me molt, al principi, era a cada racó de la casa, però aquell mateix vespre ja m’hi havia avesat i fins he de reconèixer que m’agradava anar descobrint les diferents plantes i espècies amb què les fabricava. Quan el sol va començar a caure, l’Eleftherios i jo érem sota una figuera que hi havia al costat de la casa, coneixent-nos (t’ho dic així perquè de tanta estona que vam estar parlant i de tantes coses que ens vam explicar, no seria just dir només que ens relatàvem les respectives infanteses o els patiments que havíem viscut un i altre, fos pel sobtat aïllament en el seu cas o a causa de la guerra, en el meu). De sobte va quedar callat i va dir: “de pressa, asseu-te de cara al mar”. Jo que, malgrat haver-li agafat confiança en aquella breu estona, encara em sentia una mica violenta, no vaig preguntar i vaig obeir. Veloç, ell va entrar a la caseta i va agafar-ne una tela ja tensada i els estris per pintar. I mentre començava a fer els primers traços vigorosament, em va dir que havia pintat aquell espectacle de colors infinitat de vegades, però que feia molt que tenia ganes de pintar-hi el cos d’una dona. “Una dona sempre fa més bell un quadre, sou delicioses”, i ho deia amb un deix de submissió al que és superior, d’admiració per la magnificència i de devoció pel que és diví. Em sentia com una intrusa en aquella escena, però a mesura que van anar degotant els minuts, m’hi vaig sentir més i més còmode. Amb el temps, a mesura que ens hem anat coneixent i que jo he anat posant per a ell, m’he habituat a sentir-me a gust en aquests moments, a prendre-hi part activa malgrat estar-me immòbil davant seu. Quan va donar l’obra per acabada (amb sorprenent rapidesa), em va manar d’acostar-m’hi: la tela era un mar de colors d’una bellesa més captivadora del que li és propi a aquesta virtut, es barrejaven amb major confusió que en la realitat les llums del sol ponent-se i els tons de l’aigua de l’Egeu; i al mig, més petita del que havia sospitat en veure la seva fal·lera quan s’havia aixecat tot d’un plegat a buscar les eines de pintar, hi havia, amb un detallisme i una nitidesa que contrastava amb la salvatgia del fons, la imatge del meu cos d’esquenes, amb el xal que m’havia donat per resguardar-me de la brisa del capvespre mig caigut per sota les espatlles i amb els cabells enredats amb aquell recollit que en fer-me’l m’havia semblat matusser i estrafolari, però que pintat per ell apareixia delicat i elegant.
Havent sopat, després d’estar-nos una estona abocats sobre el cel i d’haver descobert que compartíem la passió per les estrelles (havent viscut, és clar, el deler afanyós de qui descobreix un igual quan menys s’ho espera i s’hi llença amb ànsies per experimentar el dolç plaer de saber-se comprès), vam estirar-nos al llit. Vam fer l’amor. Ni m’havia passat pel cap ni semblava que ell ho tingués pensat o ho estigués esperant, però ens va sortir de dins començar a besar-nos amb una barreja de brutalitat i tendresa i vam passar-nos la nit fent l’amor, desbocats com bèsties, amb breus estones de repòs que ens servien per recuperar l’alè i omplir-nos de carícies. No sé dir-te si va ser pel temps que feia que no estava amb un home, pel temps que feia que no em sentia estimada o perquè ell era el millor amant que mai havia trobat, però les seves carícies feien que m’estremís i se m’ericés el pèl de tot el cos, i els breus petons que em feia a cau d’orella, al llarg del coll i per tota l’esquena aconseguien que experimentés un plaer que m’omplia de passió, despertava una escalfor gairebé dolorosa al meu pit i m’empenyia contra ell, a estrènyer-lo amb totes les meves forces i a voler fusionar-me amb ell convertint-nos en un sol ésser.

*Imatge: Ulisses escapant de Polifem, J.M.W. Turner

La piràmide invertida

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 20 Aug 2009 22:33:00 +0000

Amb la llibertat com a paradigma, la democràcia em sembla un sistema injust, però és el menys injust que conec. Sembla inevitable que, convivint amb més gent, s'hagin de prendre decisions úniques que afectin tothom; és força problable que hi hagi més d'una opinió i que, per tant, sigui quin sigui el sistema d'elecció, hi hagi individus que vegin com la decisió finalment escollida no es correspon amb la que ells haurien pres, de manera que la seva llibertat es veu frustrada. Si no es pot considerar la llibertat individual -perquè de més d'una voluntat en sorgeixi una sola solució-, el millor és considerar la llibertat global. I això és el que fa la democràcia: maximitza la llibertat global.

La història, la llarga pugna material i intel·lectual necessària per establir la democràcia -que en rigor només és si el sufragi és universal tant en la seva cara activa com en la passiva-, han fet que el sistema s'hagi dotat de certs "elements de seguretat". Segurament és molt qüestionable la necessitat d'una Constitució, d'una norma bàsica que reculli uns drets elementals i unes línies d'organització i funcionament fonamentals. Es diu que és per preservar la llibertat, la llibertat entre individus i la llibertat enfront de l'estat. Una Constitució, segons alguns corrents jurídics constitucionalistes, té com a requisit indispensable per definir-se com a tal haver estat aprovada democràticament. Si mirem en pro de la llibertat, sembla natural que una norma feta per defensar aquesta llibertat sigui aprovada mitjançant un sistema que precisament maximitza la llibertat global. Podríem qüestionar-nos si en aquest cas és necessari i, sobretot, imprescindible prendre aquesta "decisió" comuna: amb la llibertat com a paradigma, la democràcia sembla el sistema menys injust, però com que no és just perquè no respecta la llibertat individual, sinó la glboal, en pro d'aquesta primera (perquè la llibertat és eminentment una característica individual) cal que siguin les mínimes les decisions preses en comú. Com a mínim això s'endevina per lògica, sempre que només es busqui defensar la llibertat, tant amb la democràcia com amb la Constitució; per a altra gent, hi ha altres "valors" que es defensen amb una i altra.

En l'ideari polític occidental, la llibertat, doncs, sembla haver-se plasmat en la democràcia i la Constitució i, per tant, la defensa de la primera es fa a través de la defensa de les segones. Com a mesura de defensa d'aquestes, quan es va anar adquirint experiència en democràcia i constitucionalisme, es van anar creant tribunals constitucionals que vetllessin pel respecte de la norma suprema. D'una banda, perquè els individus respectessin els drets reconeguts als seus congèneres, i, d'una altra, perquè la representació (i, per tant, no la voluntat directa) dels ciutadans no utilitzés el poder constituït per anar en contra dels propis ciutadans, els constituents, és a dir, en contra del que ells mateixos havien establert mitjançant la democràcia, el que havien de ser les línies de l'actuació estatal i els drets individuals inviolables.

A partir de tot el que he exposat, podríem elaborar una piràmide que reculli l'ordre jeràrquic dels elements que vertebren el nostre ordre polític:

O el que és el mateix:

Si acceptem, per tant, aquestes jerarquies, té sentit democràtic que el TC modifiqui el que el poble ha escollit per mitjà de la democràcia, quan jeràrquicament el poble està per sobre del tribunal i la democràcia, per sobre la Constitució?

Il cieco dotto

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sun, 02 Aug 2009 00:13:00 +0000

E come se ne va lontano l’amore. Come si é smaritto, come redotto a niente. Alla fine tutto é solo scurittà, non resta niente. Come un debole scoiattolo la vita di cui si spegne lentamente... ed a un certo punto non si sà piú si é ancora vivo oppure é già morto. Resta il suo corpo in un dimenticato angolo, nessuno se ne ricorda piú, per il mondo e come se non esistisse. É cosi che le cose più belle, i sogni più ansiati, le speranze che non pensavamo di potere perdere, disparescono senza nessuno sentirlo. C’é in qualche posto ancora un lacrima bagnata, ancora un sospiro suonoro, ancora un palpito vivo. Se mai lo trobate, ditegli che tanto l’abbia amato come oddiato, che tanto potrei aver datto tutto per la sua vita che per la sua morte. C’é ancora una lacrima per cadere, ma cuando cadda sarà tutto nebbia. Solo i ciechi saranno dotti.

Mentre ho puguis tenir tot

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Mon, 27 Jul 2009 17:57:00 +0000

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, deia Foix. La magnitud dels gratacels del Financial Distric i la majestuositat de la cúpula de Santa Maria dei Fiori, les enormes avingudes de Manhattan i els jardins renaixentistes, els panells d’anuncis de Times Square i les pintures de Botticelli... Diuen que la ment dels homes es divideix entre la racionalitat i la follia. Nova York és la meva part racional, l’ambició de voler anar cada vegada un pas més enllà, de millorar, d’aprendre més, la llibertat i la supervivència. Florència és la meva part folla, el plaer pel plaer, la bogeria d’esforçar-se per acabar sentint-se aclaparat per la bellesa, l’ostentació banal. I la ment es debat entre l’una i l’altra, i una part d'ella vol caminar per les enormes avingudes des de Park Avenue fins a Battery Park, mentre l’altra vol entrar a Santa Croce per tornar a veure aquella escultura de marbre d’una dona que deixa una corona de flors damunt la tomba del seu marit. Haver d’escollir és sempre difícil, la renúncia és dolorosa; de vegades, potser és millor el lleu dolor de la confusió, el mareig de la desorientació. Mentre ho puguis tenir tot.

New & back

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Wed, 13 May 2009 08:37:00 +0000

La primera vegada que vaig anar a Nova York, mentre entrava a Manhattan em van dir que el temps en aquella ciutat transcorria a un ritme diferent de la resta del món. Últimament he estat pensant que potser la meva ment porta l'hora de Nova York en comptes de la d'aquí, cosa que podria donar l'única explicació plausible a per què darrerament tinc la sensació que al meu voltant tot canvia constantment i a una velocitat increïble. Hi ha gent que va i ve, gent que de sobte desapareix, gent que truca quan menys t'ho esperes (d'aquesta n'hi ha molta)... Però en el fons potser comença a fer massa temps que tot el que orbita per aquí m'ho conec massa. Potser caldria fer un canvi sobtat de mobiliari. Fa un temps vaig fer-ho i em va anar bé. Sempre he estat d'aquestes que, quan se'ls acumula pols als mobles, prefereixen canviar-los en comptes de neterjar-los. La diferència amb anteriors mudances, però, és que aquesta veagada no m'he cansat dels mobles vells, simplement me'ls conec massa. Potser n'hi hauria prou amb una mà de pintura a les parets? Havia pensat a tallar-me els cabells ben curts com a mesura visible de canvi, però vaig acabar pensant que el mal gust no deu ser la solució als meus mals. L'altre dia, algú a qui no sé gaire com ubicar dins el meu piset de mobles afectuosament coneguts m'explicava que de l'última noia amb qui havia estat n'havia estat més enamorat en deixar-ho que quan van començar a sortir. És cert que volem sempre el que no tenim? Aquesta podria ser la resposta a les trucades inesperades. Últimament he descobert que tinc un públic femení força ampli que desconeixia. I sembla que en general se'm llegeix més per ràbia que per afinitat. Bé, doncs, senyores: què farien vostès amb els meus mobles? Sí, ja sé que vostès estan molt contentes amb els seus, que cada dia els treuen la pols, els posen gerros de flors a sobre i se'ls ensenyen les unes a les altres. Però ja els he dit que jo sóc més de canviar sovint la decoració. Potser el que hauria de fer és canviar-me de pis: així no hauria de tirar els mobles d'ara, però podria tenir-ne de nous. La primera vegada que vaig anar a Nova York em van dir que el temps en aquella ciutat transcorria a un ritme diferent de la resta del món... i vaig acabar recorrent la distància entre Times Square i el Metropolitan a una velocitat rècord per no perdre l'autobús de tornada a Boston.

Autotutela estatal

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 19 Mar 2009 10:27:00 +0000

La matinada d’ahir els Mossos van entrar al rectorat de la Universitat de Barcelona per fer fora els okupes/estudiants que portaven quatre mesos tancats al vestíbul de l’edifici noble de la universitat protestant contra el pla de Bolonya.

En tot ordre de convivència (liberal si pot ser, però també socialista) el monopoli de la violència l’ha de tenir un àrbitre imparcial (li podem dir Estat, però aquesta paraula fora de la teoria juridico-política està molt contaminada). És per això que els Mossos van fer bé utilitzant la força per desallotjar el rectorat. Van entrar i els van dir que venien a expulsar-los d’allà, oferint-los la possibilitat de marxar pacíficament. Això és un procediment formal i absolutament inviolable: abans d’utilitzar la força cal donar la possibilitat d’assolir l’objectiu pacíficament. Però la policia no hi és per fer servir la paraula: per això té el monopoli de la violència i per això, davant la resistència dels estudiants, els Mossos van haver d’obligar-los per la força a abandonar el rectorat. Aquestes són les normes i fins i tot els antisistema (especialment els antisistema, diria jo) les han de conèixer i les coneixen. No poden queixar-se (o com a mínim, no creient que tenen la raó) perquè els han fet fora del rectorat o perquè han utilitzat la força contra ells: ni se’ls viola el seu dret a manifestar-se (dijous passat van veure que el tenen perfectament reconegut, els ho dic jo que a l’hora de la manifestació intentava fer un examen entre crits i xiulets que venien de la plaça) ni es fa res d’il·legal, ja que si ells ocupen un espai que no els pertany com és el rectorat de la Universitat de Barcelona saben que tard o d’hora se’ls desallotjarà perquè són ells els que estan infringint la llei. No s’hi val a acatar la llei només quan ens convé, això va encontra del sistema legal, li resta credibilitat i, per tant, tractant-se com es tracta d’una cosa absolutament abstracta, li resta validesa.

Ara bé, el monopoli de la força en mans d’un àrbitre imparcial, malgrat donar solució a molts problemes que poden atacar la llibertat individual i els drets fonamentals, també obre la porta a un altre risc: l’abús de la força. I aquest és el problema que comporta que l’Estat, com deia, ho sigui tot menys imparcial. Hi ha aquest amor per les aparences, per l’ocultació de problemes, especialment quan aquests problemes van en contra de l’ordre polític imperant. Aquest anhel socialista per representar-nos ser una societat perfecte on tothom està atès i tothom gaudeix d’igualtat i justícia gràcies al Leviatan porta a l’abús de la força: si creiem que un grup de joves manifestant-se pels carrers altera l’ordre públic perquè provoca una imatge de desestabilitat, conflicte i fracàs en la política no s’hi val a emparar-se en la força per a trencar la manifestació. Pots reduir els qui destrossen mobiliari públic com a vàndals, però no pots carregar contra uns manifestants que intenten arribar a la plaça Sant Jaume per demostrar la seva disconformitat amb l’actuació de la força política. No només violes, ara sí, el dret a manifestar-se, sinó que amb l’abús de la força (que encara és més greu si t’empares en el fet que en tens el monopoli) perds la legitimitat que et proporcionava el dret a exercir-la i, a més, violes el dret a la integritat física, que té els seu límit només en els casos en què l’ús de la violència per part de qui en té el monopoli s’utilitza per preservar les llibertats individuals que estan essent vulnerades per qui finalment és reduït.

Tal com un ús arbitrari de la legalitat per part dels okupes afebleix l’efectivitat de la llei, també ho fa un ús arbitrari de la legalitat per part de l’Estat. Ni és legítim que els uns es queixin que se’ls desallotja quan sabien perfectament que no tenien dret a ser allà ni és legítim que únicament en pro de l’ordre polític (perquè no és ordre social fer callar les veus contràries) s’utilitzi el monopoli de la violència: això és autotutela, just el que s’intenta evitar en pro de la llibertat individual.

Arbres perennes

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 14 Feb 2009 15:03:00 +0000

Mentre jo dinava durant la pausa de la feina, ell s’ha assegut en un sofà que hi ha al restaurant i ha començat a llegir un llibre. Pocs minuts més tard, els ulls se li havien tancat i dormia plàcidament i profunda assegut al sofà, de cara a mi. Quan jo ja m’estava prenent el cafè, una dona ha entrat al restaurant i se li ha acostat. En trobar-lo dormint, amb molta tendresa li ha començat a acariciar el genoll per a despertar-lo sense brusquedat. Aleshores s’ha assegut al seu costat i s’han estat allà una estona. Ell tornava a llegir el llibre i ella em mirava; me n’he adonat perquè notava els seus ulls clavats sobre meu i en un moment que he aixecat la vista se’ns han creuat les mirades. La seva mirada parlava; em mirava i trobava a faltar el temps en què ella també era jove, trobava a faltar el seu rostre llis, la seva carn ferma, que els homes es giressin per a mirar-la quan es creuaven amb ella pel carrer. Quants anys deurien haver passat des que el seu cos havia començat a fallar? Quant havia passat des del dia que es va queixar per primer cop que la cama li feia mal o des d’aquella època en què els cabells se li havien començat a emblanquir? Què podia fer el seu rostre arrugat i pansit contra el de les noies joves, radiant i bell? Tots dos s’han aixecat, s’han tornat a posar els abrics i se n’han anat. S’estaran tot el dia veient la ciutat; segurament ara aniran a veure Santa Maria del Mar, després pujaran fins la Catedral i aleshores aniran passejant fins les Rambles i des d’allà cap al mar, fins on hi ha l’estàtua de Colom i aquells lleons negres que l’envolten. Passaran el dia junts, parlant d’aquesta ciutat segurament nova per a ells; han volgut marxar de Londres (o de Berlín o d’Amsterdam o d’Estocolm o de qualsevol que sigui la ciutat on viuen) per a passar un cap de setmana junts a Barcelona. Es veuen cada dia, viuen junts, ell li fa un petó cada vespre quan arriba a casa i la troba fent mitja en aquella butaca del costat de la finestra, amb les ulleres posades perquè amb el temps li ha anat costat més enfocar els objectes de prop. Els veig com s’allunyen cap a la porta del restaurant, agafats de la mà. I em pregunto per què ella em mirava d’aquella manera. Perquè és ben clar que a mi també se’m tornarà blanc el cabell, que també se m’arrugarà la pell, em cauran els pits i em fallaran les cames; però no sé si cada vespre algú em farà un petó en arribar a casa, vindrà amb mi a passejar per ciutats estrangeres i m’agafarà de la mà mentre camini al meu costat.

Catalanisme circumstancial

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Tue, 10 Feb 2009 15:12:00 +0000

Mai no m'ha agradat el patriotisme, aquest sentiment de pertinença a una terra, de formar part d'una nació, d'identificar-se amb tot un conjunt de persones pel fet d'haver nascut dins les mateixes fronteres polítiques. No em sento orgullosa dels èxits de Catalunya com tampoc no em sento culpable dels seus fracassos senzillament perquè no n'he pres part, perquè no responc pels meus avantpassats ni per cap altra persona que no sigui jo. Els actes no s'hereten i sóc incapaç de sentir cap mena d'orgull per res que no hagi fet jo ni de "pertànyer" a cap ens abstracte o col·lectiu (de fet, de pertànyer a res, en general).

Però sóc catalanista. Per a mi això només significa defensar aquella part del conjunt d'elements que poden ser designats com a "catalans" que sento meus. Que és el mateix que dir que el meu catalanisme implica únicament la defensa del català. És només la llengua catalana allò amb què m'identifico i allò que considero que em pertany. Ni la història ni els artistes ni les terres ni les victòries catalanes. Només la llengua amb què parlo, escric i, sobretot, penso. I a més dic que és la llengua qui em pertany i no jo qui pertanyo a la llengua. Des de la meva perspectiva, primer vaig ser jo i després el català.

Aquest meu catalanisme, però, és circumstancial, sóc catalanista només perquè veig que la meva llengua és menyspreada i inferioritzada per molta gent i això no m'agrada. En general no sol importar-me què pensi la gent mentre això no m'afecti a mi. Però el català es troba en situació constant de subordinació i, evidentment, sense cap motiu justificat. El dia que això acabi (i això no implica la desaparició del castellà, sinó l'equiparació d'ambdues llengües en els àmbits en què abunden els parlants d'una i altra), deixaré de ser catalanista.

Com poden veure, el meu catalanisme no comporta l'independentisme. Potser un altre dia els explicaré per què sóc independentista, però en fi, poden imaginar-s'ho.

Socialisme privat

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 31 Jan 2009 00:28:00 +0000

En el 99% dels casos, quan defenso el liberalisme, la persona amb qui parlo té un argument (o pseudo-argument) que hi és contrari. Molts creuen que el socialisme és millor i comencen a cantar les mil meravelles de la redistribució. L'excusa de la intervenció de l'estat en la vida dels individus és sempre que s'aconsegueix un major benestar global perquè tothom té les "necessitats bàsiques" cobertes. I és cert: el nivell de benestar de forma global és superior que amb el liberalisme (els adverteixo que aquesta afirmació és certa només a priori). Però, tenint en compte el procediment pel qual s'arriba a aquesta situació, això va en detriment del benestar individual d'una part dels membres de la societat: els que més tenen han de renunciar a una part dels seus béns per a donar-la als que menys tenen de tal manera que, ceteris paribus, el seu benestar individual disminueix (cal tenir en compte que, com que aquesta renúncia es fa per imposició i no per voluntat pròpia, no es recupera benestar en concepte de "satisfacció moral" o "consciència tranquil·la"). L'ideal sembla, doncs, que hauria de ser un major benestar global que, com a mínim, no minvés el benestar individual de ningú. I això és possible? La clau seria que els que tenen major benestar en el sistema liberal poguessin mantenir-lo (és a dir, no fossin víctimes de la redistribució) i els que tenen major benestar en el sistema socialista també poguessin gaudir-ne a aquest nivell (és a dir, continuessin nodrint-se de la redistribució). Com és obvi, cal introduir aquí un factor que ja he anomenat abans: la gent que guanya benestar beneficiant a altra gent, la gent que té major benestar cedint una part dels seus béns a aquells que en tenen menys que quedant-se'ls tots per a ells. Bé, aquest model és només assumible dins el marc del liberalisme: en aquest marc és igualment possible la redistribució, però, aquesta vegada, fruit de la voluntat i no de l'obligació de cadascun dels contribuents; la redistribució esdevé, doncs, una opció, i si algú considera que no li aporta cap tipus de millora, pot no participar-hi, mantenir el seu nivell de benestar individual. Imaginin-se una empresa amb dos tipus de clients: els que aporten i els que reben diners; uns guanyen benestar per la satisfacció d'ajudar i els altres per ser ajudats. En aquesta situació, el benestar global augmenta molt més que en el socialisme perquè en cap cas no hi ha cap benestar individual que es redueixi.
La pregunta clau és: i qui obté benestar de la satisfacció d'ajudar? Bé, si cadascú és coherent amb la seva ideologia, he d'entendre que, com a mínim, aquest 99% de persones del total amb qui discuteixo sobre el liberalisme ho fa. I si no hi ha prou gent que voluntàriament estigui disposada a participar en la redistribució obtenint-ne només satisfacció personal, potser caldria replantejar-nos la legitimitat democràtica del sistema actual o etiquetar de "paràsits" (cosa desagradable) tots aquells que només se sumen al carro de la redistribució quan es tracte de cobrar.

No hem canviat tant

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 22 Jan 2009 16:03:00 +0000

Fa ja un any que sentim parlar de Barack Obama; primer va ser en la campanya per a ser el candidat del partit demòcrata, després per a ser escollit president dels Estats Units i, finalment, per haver estat investit en aquest càrrec. Se n'ha parlat, escrit, llegit i sentit moltíssim i jo no en diré res de nou. L'altre dia em preguntaven si, cas d'haver pogut, hauria votat Barack Obama o John McCain. Per diferent que sigui la política americana de l'europea, tenen totes dues el mateix problema: cap dels dos partits majoritaris no aposta clarament pel liberalisme. I si bé és cert que el partit republicà és, per norma general, partidari d'una mínima intervenció de l'estat en l'economia, el partit republicà és essencialment conservador. Bé, jo no sóc conservadora. I si bé és cert que el partit demòcrata és molt més donat a ideologies anti-discriminatòries i innovadores (i malgrat que hi englobo moltes coses, amb "innovadores" penso especialment en temes com l'avortament, la investigació amb cèl·lules mare o la despenalització de l'eutenàsia), el partit demòcrata és essencialment estatista (cert, no fins als extrems dels europeus, però Déu n'hi do per ser Amèrica). Bé, jo no sóc estatista. I posada davant aquest conflicte, tenia la tranquil·litat que no havia de votar demòcrata o republicà, sinó que era conscient que l'únic que podia i volia fer era mirar-m'ho tot des de lluny, des de la remota Europa que Bush, i segurament també Obama, va tenir el seny de no escoltar-se mai més del que li interessava al seu país, cosa que, per cert, europeus, és la funció del president dels Estats Units. I ara sí que començo a arribar una mica al lloc on volia anar a parar. Perquè de fet la causa d'aquest post no era el nomenament de Barack Obama com a 44è president dels Estats Units (happy president to you), sinó donar compte d'una observació que jo, com a llunyana espectadora europea, malbaratadora de la raça progressista* per la meva manifesta desviació liberal, i alhora com a exagerada defensora de la cultura clàssica ja no tant per a conèixer-la (que no està de més, però de per si és ben poc útil en el dia a dia), sinó més per a tenir un punt de vista global del que és aquesta espècie humana a la qual sembla que estem condemnats a pertànyer (no tinc alternatives millors, també els ho dic), he fet.
I és que en veient tot el rebombori i els crits i el bombo i plateret que tota la parafernàlia ha portat per cua, jo m'he anat a fixar en les grans similituds (i deuen ser-ho força, perquè per una vegada no anava amb la intenció de veure grecs i romans on no els hi ha) que hi ha entre Roma i Amèrica.

Segons diuen els entesos (i jo corroboro perquè riu-te'n però en el fons em passo la vida traduint el que van deixar escrit els romans; per cert, ja no ens cau bé Ciceró), hi havia a Roma tres pilars fonamentals que mantenien en peus la civilització i l'ordre social i polític del Mediterrani: la pàtria, la religió i l'exèrcit. I aquests tres pilars són ben presents a Amèrica. A Roma hi havia també el pilar de l'economia, evidentment; sense l'economia no hi havia diners per a finançar res ni tenia sentit que es fessin moltes de les coses que es feien. L'economia, en el fons, estava sempre darrere de qualsevol acció, més directament o menys, aplicada als diners o a qualsevol altra "entitat" de valor. I, com és obvi, també és així a Amèrica; però l'economia era a Roma i és a Amèrica una mena de corrent continu, una remor de fons que sempre hi és i que maleït el dia que s'apaga o es torba, però que al cap i a la fi no té cap protagonisme rellevant si tot va bé. En canvi, no passa el mateix amb el patriotisme i la religió, ni tampoc amb la cosa militar.
Roma era l'urbs, era l'orbis caput, la civilització enfront dels bàrbars, l'ordre i el dret davant el caos i la submissió, el refinament davant la rudesa. I Amèrica és l'estrella que guia occident, la mare dels que són el que volen ser i arriben on volen arribar, la terra del lliure i la casa de l'intrèpid. En proporció, segurament hi havia tantes lupae capitolinae a Roma com star spangled banners a Amèrica.
Figures importants a Roma eren els pontifices, poc menys que dirigents del país, que guiaven la política amb els seus auguris i s'encarregaven que els déus del Panteó estiguessin permanentment i adequadament honrats pel poble, i més especialment en els moments crucials (Mart en època de guerra, Ceres en època de sembra i collita...). I si bé els reverends no tenen, afortunadament, tan determinants rols en la política americana, sí que ells a cada barri i la religió cristiana arreu del país tenen un paper indiscutiblement cabdal. Tant és si estem en època de guerra o pau, d'abundància o crisi, per damunt de tot que sempre God bless us and bless America.
I si les armes i la guerra quedaven ja una mica apartades del dia a dia dels romans de la plebs, més lluny ho estan del dels americans. Però l'exèrcit sempre es mou, sempre hi ha un foc obert en un o altre lloc, sempre hi ha tropes avançant i sempre porten amb elles l'essència del país; elles estenen allò que és la base del nostre sistema polític. Tant és si civilitzem els bàrbars o democratitzem els caus de dictadors; l'exèrcit no és mera defensa, sinó que té un significat molt més ampli. Les campanyes que abans es duien a Germània i a Dàcia ara es duen a Iraq i Afganistan. I tal com les copiae desfilaven des del Camp de Mart al llarg del centre de la ciutat seguint la Via Sacra, així les tropes americanes desfilen davant els seus màxims dirigents en dies assenyalats ocupant els carrers de Washington D.C.
Però les semblances entre Roma i Amèrica van més enllà d'això. El tracte cortès, amable i de reconeixement entre George W. Bush i Barack H. Obama en la presa de possessió del càrrec per part del segon era ben bé el tracte cortès que hi havia entre alts dirigents a Roma; tant era com d'aferrissadament s'haguessin enfrontat en la batalla, quants aliats de l'un hagués fet matar l'adversari, quantes vegades haguessin hagut de recular perquè l'estratègia de l'altre era millor: quan dos romans es trobaven cara a cara al Senat, tot era cortesia i elogi.

I heus aquí com per anys que hagin passat, per terres que s'hagin conquerit, per pàgines d'història que s'hagin escrit, per nacions que hagin nascut, en el fons, no hem canviat tant.

*Progressista no en el sentit de mer defensor del progrés, sinó d'una determinada forma d'atènyer-lo.

Conduir a 80

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 15 Jan 2009 13:02:00 +0000

Avui ha entrat en vigor la nova mesura que preveu la variabilitat de la velocitat màxima en alguns punts de les rodalies de Barcelona. Si això ho combinem amb el que ja va entrar en vigor fa un temps d’establir els 80km/h com a velocitat límit en les entrades a Barcelona, tenim com a resultat que hi podrà haver moments que la velocitat màxima sigui de 40 km/h. Sí, la variabilitat serà sempre a la baixa; és a dir, si hi ha molt de trànsit, serà inferior als 80 km/h, i si n’hi ha poc, no pujarà d’aquest límit. Bé, segurament la meva valoració, com totes, és subjectiva, però em sembla que, per poc que hagin pujat alguna vegada a la vida en un cotxe, convindran que és una velocitat força baixa quan ens estem referint a la circulació per vies interurbanes, de més de dos carrils, amples i, en general, amb tendència a la recta.

Anar per aquest tipus de via a aquesta velocitat és circular amb una especial lentitud. Perquè se’n facin una idea, 80km/h és la velocitat màxima permesa a un conductor novell. Una mesura com aquesta, pensaríeu, deu tenir una causa prou justificada. Bé, segons sembla, el seu objectiu és reduir la contaminació. Segurament, la majoria de gent prefereix actuar protegint el medi ambient que perjudicant-lo; en igualtat de condicions. Però quan aquesta actuació ens suposa un cost, aleshores cal mirar-s’ho de més a prop i decidir si el que n’obtenim justifica aquest cost. Segons les estadístiques (en realitat, segons diuen els que han vist les estadístiques, que, per cert, són els mateixos interessats que la mesura tingui un efecte positiu), la contaminació en aquests punts a baixat entre un 4 i un 11 %. Tenint en compte que la velocitat s’ha reduït un 33%, facin balanç vostès mateixos si els resultats són equiparables al seu cost.

Però més enllà d’això, és curiós que es tiri endavant una mesura d’aquest tipus sobre un col·lectiu, el dels conductors, que no sembla estar gaire compromès amb el medi ambient. Perquè tothom sap que l’ús del cotxe contamina i que a major velocitat, major consum. Quan el límit de velocitat és 120 km/h, circular a vuitanta no és res il·legal; quan el límit de velocitat és 120 km/h, si vols pots circular a vuitanta. Si ets algú que, malgrat estar conduint un cotxe, estàs compromès amb el medi ambient (perdoneu l’ús d’aquesta expressió, però és que sembla que, a base de discursos ecologistes, és la més entenedora), circula a vuitanta. Si és possible fer-ho voluntàriament, per què cal obligar a fer-ho? Potser per què la majoria de gent no vol circular a aquesta velocitat voluntàriament? I no és precisament la majoria de gent la que ha legitimat el govern per a poder prendre mesures com aquesta? L’aprovació de mesures impopulars, fa una certa pudor de demagògia. És clar que què havíem d’esperar: la majoria no va donar el seu suport a la persona que, malgrat representar la cinquena força política del país, avui té el poder de fer-nos anar a 80km/h o, fins i tot, a 40km/h.

Sembla que als EEUU, com a resposta a la crisi econòmica (no es molestin a buscar models alternatius, ja veuen que el capitalisme s’autoregenera), s’està començant a fabricar vehicles elèctrics en massa. Em pregunto si, un cop arribin al mercat europeu, aquests cotxes quedaran exempts de la limitació de velocitat a les rodalies de Barcelona; per lògica, la resposta hauria de ser que sí, a no ser que aquesta mesura sigui un intent encobert de desincentivar l’ús del transport privat, la qual cosa no em semblaria gens estranya. Cal tenir en compte que els que defensen l’ecologia fins al punt que els sembli un cost assumible la pèrdua de comoditat i eficiència que es deriva de la reducció de la velocitat en un 33%, són, en general, els més fidels seguidors de tot allò que sigui políticament correcte. I dins d’aquest gran catàleg, evidentment, és correcte anar amb transport públic i incorrecte fer servir el teu cotxe (aquell que t’has pagat tu, del qual tu pagues el combustible, del qual tu pagues l’assegurança obligatòria, pel que tu has pagat l’impost de circulació, etc., etc.). No seria estrany, dic, que a més de reduir la contaminació, aquesta mesura pretengués desincentivar l’ús del transport privat; perquè reduir la velocitat redueix les emissions, és cert, però també requereix més temps per a fer un desplaçament i, com que cada vehicle s’està més estona dins la via i per tant, en cas que el nombre de vehicles que circulen sigui el mateix, augmenta la densitat de vehicles, reduir la velocitat també augmenta les retencions.

A grans mals, grans remeis

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sun, 04 Jan 2009 15:48:00 +0000

Suposo que hauran observat que una de les modes més concorregudes dels darrers temps són l’ecologia i la reivindicació de drets. Vull dir l’ecologia i la reivindicació de drets portats a un nivell exagerat. I —fixin-se que curiós és el món— aquestes modes, i les queixes i protestes i pancartes i encadenaments i manifestacions que arrosseguen, van sempre encarades contra el capitalisme. Aquesta és, sembla, la causa de tots els problemes del món —tant bé que vivíem quan habitàvem les coves i caçàvem mamuts!—. El món es mor perquè les fàbriques contaminen, no perquè utilitzis la moto per anar de casa a una rave i de la rave a casa. La gent es mor de gana perquè cobra salaris indignes —és també curiosa la variació de la dignitat al llarg del temps; un salari digne (entenc, el salari mínim) canvia amb una sorprenent freqüència—, no perquè tu donis suport a polítiques aranzelàries en l’agricultura. Són dues modes molt esteses, ja fa anys que duren i segueixen a la perfecció el model de l’argumentari “políticament correcte”. Aquells que ja m’han llegit altres vegades, saben que aquesta actitud, la del políticament correcte, m’emprenya bastant (per no dir que la trobo hipòcrita, impersonal, fal·laç i contradictòria), i els que em llegeixin per primer cop, queden advertits. Per això em diverteix d’allò més veure com el capitalisme encaixa, com aquell qui juga a lluites amb un nen i somriu en veure els esforçats però vans intents d’aquest per guanyar, cada escomesa que li etziben l’ecologisme i la reivindicació de drets. Els donaré dos exemples.

Els progres (així anomenarem els seguidors d’aquestes dues modes, tot i que, aviso, no per etimologia del terme, sinó per ús; cf. supra) van començar a queixar-se que marques com Adidas o Nike explotaven els treballadors a les seves fàbriques al tercer món; aquestes marques van crear tot un seguit de cursos de formació i pujades salarials (mínims en la seva traducció occidental, però importants en aquells països) i van concedir festius als seus treballadors. Aleshores els van donar publicitat a aquests canvis i van passar a ser conegudes com a marques progres, cosa que va fer augmentar les seves vendes (us faríeu creus de quants anticapitalistes porten bambes Adidas i Nike!). Aleshores els progres van dir que els productes transgènics no eren ecològics; un munt de distribuïdors d’alimentació van crear un seguit de marques de productes biològics (criats o conreats només amb productes 100% naturals), els van donar publicitat i van augmentar les seves vendes. Pim-pam, dues magnífiques esquivades. Esperem que algun dia els anticapitalistes s’adonin que els productes del mercat no van en funció de què vol produir l’empresari, sinó del que vol el mercat (en gran mesura, format per anticapitalistes).

I, per si els interessa, la resposta és no, cap d’ells no es va adonar que ara els treballadors d’Adidas i Nike no poden fer hores extres per a cobrir també les necessitats de marits, esposes, germans, fills i pares, que no treballen en una multinacional. I no, cap d’ells no va caure en l’obvietat que amb la utilització únicament de productes 100% naturals el volum de producció és menor. I —coses de la vida—, a menor producció i igual consum... endevinin què passa?

N. del B.: en aquest post he utilitzat el terme “ecologisme” com a terme que engloba totes aquelles opinions partidàries no només de protegir el medi ambient, sinó també de mantenir-lo immutat.
N. del B. II: revisat el post per l'economista, on diu "igual consum" hi ha de dir "igual demanda".

Un gran malentès

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Thu, 20 Nov 2008 23:46:00 +0000

Part I

No són pocs els que s’omplen la boca parlant dels anomenats “drets socials”. Els drets socials no són més que una extensió redundant del dret fonamental, la llibertat (del qual es deriven altres drets com el mateix dret a la vida). El problema és, però, una estesa i intueixo que interessada tendència a confondre “dret” amb “deure”. Quan es diu “dret a un habitatge”, s’ha d’entendre que, en cas que algú et privi de la teva llibertat de tenir una vivenda (que et faci fora de casa teva, que te l’enderroqui sense el teu consentiment, etc.), la justícia farà que el subjecte en qüestió desisteixi de privar-te’n. Però no vol dir que, en cas de no tenir una vivenda, estiguis obligat per una força superior a aconseguir-ne una i, molt menys, que els altres hagin d’aconseguir-te’n una. Hi ha un gran sector de la població que no té ben entesa aquesta distinció i es passa la vida reivindicant drets que en realitat no li són vulnerats.

I partint de la base equivocada, s’arriba a les resolucions equivocades. Tal com veiem que passa amb el dret a l’habitatge, passa també amb el “dret a cursar una carrera universitària gratuïtament”, i aquesta és molt més grossa, perquè 1. aquest dret no es recull enlloc i 2. en el context d’un sistema econòmic capitalista “cursar una carrera gratuïtament” és una proposició no acceptable. Però, com dic, no se segueix el raonament lògic que es deriva d’aquestes premisses ni es varien les premisses per tal que el raonament esdevingui lògic, sinó que l’Administració continua pagant la carrera universitària a molta gent.

Part II

S’acaba la classe de Dret Processal i abans d’anar cap al seminari d’avui, surto amb un grup de companys de classe a l’entrada de la facultat per a fer un descans entre una classe i l’altra. Al llarg del trajecte des de l’aula fins al carrer, trobem un munt de cartells que fa setmanes que estan escampats per les parets convocant vagues, manifestacions i revoltes contra el Pla de Bolonya. Un personatge, a qui anomenarem M., comenta el tema i acaba desembocant en la tan recorreguda queixa sobre els elevats preus dels postgraus (per possibles extraterrestres lectors de la pàgina que no hagin sentit a parlar del pla de Bolonya, les llicenciatures passen a anomenar-se “graus” i a tenir 240 crèdits en comptes de 300 i els màsters passen a anomenar-se postgraus i constitueixen l’etapa d’especialització durant la formació universitària). Demana l’opinió a una de les seves companyes, a qui anomenarem B., i ella li respon que ja li està bé que els postgraus siguin privats, que si per ella fos també ho serien els graus. M. li contesta que aleshores ell no podria pagar-se la carrera i B. li diu que en aquest cas hauria de plantejar-se treballar per a poder cobrir aquesta despesa. M. aleshores al·lega que si hagués d’invertir hores en treballar no tindria prou temps per a estudiar, que a ell això de l’estudi li costa molt i necessita passar-se moltes hores entre els llibres. B. aleshores li pregunta quantes hores a la setmana inverteix sortint de nit i quantes més de 7 diàries inverteix dormint (entenem que 7 és el nombre d’hores que dorm cada dia en condicions normals i que se supera quan hi ha algun factor, com l’alcohol, que augmenta les hores necessàries de repòs). M. fa els càlculs i calcula que, si surt de mitjana dos dies a la setmana de 23.00 a 4.00 i després dorm de 4.00 a 14.00, inverteix en sortir de festa un total de 16 hores setmanals entre el temps que passa bevent i ballant i el temps extra que per culpa d’això necessita per a recuperar-se. Si aquestes 16 hores setmanals les invertís treballant en algun lloc on cobrés 5 euros l’hora (que és una cotització raonablement ajustada a la realitat del que cobren els estudiants per a fer feines del tipus cambrer, mosso de magatzem, caixer de supermercat, etc.) aconseguiria un sou anual de 4160 euros anuals, als quals haurien de sumar-s’hi les dues pagues extres, amb què s’arribaria a un total de 4854 euros. Amb aquesta quantitat, M. podria finançar la major part dels costos de la carrera (que són aproximadament entre 6000 i 7000 euros anuals) sense sacrificar ni una sola hora del seu estudi. De fet, augmentant lleugerament el nombre d’hores de treball (restant-ne una de televisió que inverteix diàriament, per exemple) podria pagar el cost total de la carrera, a més d’estalviar-se molts diners en alcohol, futurs tractaments mèdics i malsons on apareix el Dr. House fent de metge de Ventdelplà. M. mira la seva companya i es queixa: “Però jo vull poder sortir de nit amb els amics” (en realitat li diu “tía, pero a mi me mola salir por ahí con los colegas”).

Moral de la història: el cost d’oportunitat de l’estona que M. passa anant de festa, veient la televisió i dormint per a passar la ressaca el paga l’Estat (i.e., tu i jo i tots els que paguem impostos); ell, però, dirà que li estem pagant els estudis perquè té tant dret com tothom a fer una carrera universitària.

Part III

Sovint m’ha estat formulada la pregunta “si ets liberal, per què vas a la universitat pública?” Certament, a primer cop d’ull sembla que algú que defensa l’iniciativa privada enfront a la pública hagi d’intentar fer ús sempre que li sigui possible dels serveis privats en comptes dels públics. I, efectivament, el dia que tot sigui privat, jo seré la primera a, encantada de la vida, pagar només per allò que consumeixo. Però resulta que en l’actualitat conviuen l’oferta privada i l’oferta pública. 1 any de Dret a la Universitat Pompeu Fabra val aproximadament 800 euros. 1 any de Dret a ESADE val, aproximadament, 7000 euros. Donat que la carrera me la finanço jo i que, per tant, he de treballar un mínim d’hores equivalent al preu de la carrera que he de cursar, és evident que he de treballar moltes menys hores si vaig a la UPF que si vaig a ESADE. Si posem que, per exemple, cobro 5 euros l’hora, n’he de treballar 160 per a pagar-me la primera i 1200 per a pagar-me la segona. Si entenem que la diferència d’hores (1040) es tradueix en hores d’estudi, un estudiant de la UPF té avantatge comparatiu respecte un d’ESADE que es trobi en aquestes mateixes condicions. Si l’oferta pública no creés aquesta distorsió de preus, tots els estudiants de Dret, tant d’una universitat com de l’altra, haurien de treballar el mateix nombre d’hores per a finançar-se els estudis, cosa que no situaria cap d’ells en desavantatge respecte els seus companys de promoció.

Quatre ratlles (II)

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 01 Nov 2008 19:43:00 +0000

Hi ha un lloc al món on res no s’acaba i on les llàgrimes no cauen ni per felicitat ni per tristesa, sinó únicament per pensar; un lloc on els records i les fantasies són reals, i la realitat un mer murmuri molest. Hi ha un lloc al món on la raó i el sentiment no són antònims, on conviuen àmfores vermelles i els gratacels immensos, on el mar mai no es perd en l’horitzó ni la lluna s’amaga darrere les muntanyes. Hi ha un lloc al món on les pàgines mai no són blanques i on les històries inventades són biografies del que encara s’ha de viure. Hi ha un lloc al món on els prínceps no poden entrar, no, però tampoc els poetes; un lloc on les estrelles són les úniques que brillen, perquè expliquen relats antics i viuen perquè jo entengui com. Hi ha un lloc al món que va ser envaït fa temps, però les pàgines d’un llibre són l’arma més forta per a fer fora aquest exèrcit o per, si més no, desarmar-lo.

Quatre ratlles

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Tue, 07 Oct 2008 23:33:00 +0000

Als hotels liberals et deixen que et quedis amb el record i les vistes. En altres, topes els ulls que et miren mentre fumes mig despullada en una terrassa que dóna al mar sota un cel estrellat que feia massa que no veies. Els talons són incòmodes per a caminar sobre la sorra, és molt millor trepitjar amb els peus descalços els dibuixos que esborren les ones i escriure damunt la terra humida. La lluna també era plena aquella nit, però era més bonica que totes les altres vegades, més bonica que quan brillava sobre l'Atlàntic. Històries de científics grecs i un petó mentre dorms. Ara els gratacels ja es poden esfondrar... els temples van fer-ho molt abans.

El concepte egoisme

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sun, 14 Sep 2008 21:15:00 +0000

He observat que sovint no s’acaben d’entendre algunes de les meves argumentacions per un problema de desajustament de conceptes, especialment del concepte “egoisme” –i, francament, em sorprèn tenint en compte que ja l’he explicat altres vegades, precisament amb l’objectiu d’estalviar-me aquests malentesos i els posteriors aclariments.

El concepte “egoisme” deriva del llatí i està format per un lexema “ego” (jo) i un sufix derivatiu, -“ismus”. Aquest sufix s’utilitza per a formar paraules que designin doctrines (artístiques, ideològiques, acadèmiques...) centrades en el concepte expressat pel lexema. Aquesta explicació que a molts pot semblar pedant (malgrat que, a l’hora de definir un concepte, la seva etimologia és més escaient que pedant) serveix per a veure que el concepte designa una cosa tan neutral com “tot el que gira entorn al jo”. De tota manera, estic convençuda que saben que el significat d’una paraula ve donat pel seu origen etimològic i per l’ús i connotacions històrics que se li han atribuït. Així, per “modernisme” no entenem “tot el que gira entorn al modern”, sinó un període artístic que, en realitat, si ens mirem fredament, ja no podem considerar “modern”. Una cosa semblant passa amb el concepte “egoisme”. Estic segura que tots vostès (o, si més no, la majoria) utilitzen aquest concepte de forma pejorativa, amb connotacions negatives. Això es deu que a l’origen etimològic s’hi ha sumat una restricció de l’ús per raons religioses. “Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel” (Mt. 19, 21). Suposo que sobren explicacions. La moral judeocristiana ha adjudicat l’etiqueta “bo” al qui ho dóna tot als altres i “dolent” al qui pensa primer en ell -té conya que el suposat “bo” altruista actuï com ho fa pensant en la recompensa que tindrà en morir que, ja posats, és una acció molt més egoista que quedar-s’ho tot a la terra; i a més, en aquest cas, es puteja (si em permeten el vulgarisme) bastant més al qui rep els diners, perquè “és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mc. 10. 25).

Bé, quan utilitzo el terme “egoisme”, no em refereixo a la conducta per la qual un es queda tot el pastís i no en dóna ni una engruna a l’altre, sinó a aquella per la qual, valorant que el que té davant és un amic i vol fer-lo content perquè li té estima (i aquí entengui’s toooot el que ja vaig explicar al post del 15 d’agost), se’l reparteix amb l’altre o fins i tot l’hi dóna tot.

Entès d’una altra manera el concepte, les meves argumentacions no tenen absolutament cap sentit (i ja no dic raó!).

Responsabilitat Social

blanca.rodriguez.bello@gmail.com (Nausicaa) — Sat, 30 Aug 2008 13:30:00 +0000

Molt sovint em pregunto per què hi ha tanta gent que defensa l’Estat del Benestar. He constatat que molts creuen sincerament tenir el deure moral -reconvertit en legal i estès a tothom- d’ajudar els que tenen menys diners. He arribat a la conclusió que aquest deure moral respon a la idea tan difosa pel manual del políticament correcte que s’ha de pensar sempre en els altres (vegi’s l’últim post per a més desengany sobre el tema). No tinc absolutament res en contra dels deures morals mentre siguin autoimposats (i.e., responguin a la pròpia moral). El que no he aconseguit entendre és per què un deure moral ha d’esdevenir un deure legal. Si algú sent estar moralment obligat a ajudar algú més desafavorit, res no li impedeix fer-ho, però no és necessari fer extensiu aquest deure a tota una societat, per molts individus de la qual serà únicament un deure legal. La meva curiositat, no obstant, no queda apaivagada aquí, i en seguir investigant he topat també amb un extens grup de gent que és defensora del dret (moral?) de rebre ajuda d’aquells que són més afavorits. Uns i altres han donat cobertura a tota aquesta moralitat -potser majoritària, però no unànime- creant el concepte de responsabilitat social. Aquesta és la resposta que sempre rebo quan em dedico a interrogar diverses persones sobre per què creuen que la redistribució és una cosa bona, per què els sembla bé que se’ls prengui una part del que legítimament, amb el seu esforç i sense l’ajuda de ningú han guanyat perquè se’n beneficiï algú que ni tan sols coneixen.

Sembla ser que aquells que són més afortunats i guanyen més diners (jo més aviat diria que són més treballadors i per tant guanyen més diners, però vaja, és una qüestió de conceptes en què ara no entraré) són responsables del benestar d’aquells que són més desafortunats i en guanyen molt pocs (o que no foten ni brot i, és clar, ningú no vol pagar-los més de quatre duros per la seva feina). Quan hi ha algú dormint en un banc o en un caixer automàtic, és culpa de la societat. Quan hi ha algú que es posa malalt i no té diners per a pagar-se el metge, és culpa de la societat. Quan hi ha algú que ha estat acomiadat per no ser prou eficient, és culpa de la societat. Quan hi ha algú que s’ha dedicat tota la vida a fer un art que no ha tingut èxit i no li ha reportat cap benefici econòmic, és culpa de la societat. I, és clar, quan tens la culpa d’alguna cosa, et toca pagar. Bé, la pregunta és: per què és culpa de la societat? No depenia de l’individu que dorm al caixer automàtic haver-se gastat els diners en un lloguer en comptes de en drogues? No depenia d’aquell malalt haver-se preocupat de pagar-se una mútua en comptes de sortir de festa cada nit? No depenia d’aquest treballador haver fet la seva feina com se li exigia en comptes de passar-se les hores fent-la petar amb els companys de l’oficina? No depenia d’aquest artista haver buscat una feina que li donés diners per a viure i deixar el seu art per les estones lliures? Per què toca a la resta de la societat pagar un pis pel qui no treballa, un metge pel qui no preveu, un sou pel qui no és eficient i una beca pel qui fa una feina que no interessa a ningú? Per la responsabilitat social.

Permetin-me que els mostri la definició que dóna el IEC a la paraula “responsabilitat”: Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó.

Donat que jo (com tots vostès, espero) sóc un individu, no em puc responsabilitzar de tot el que fa la societat perquè no ho decideixo jo. No vaig ser jo, per exemple, qui va gastar-se els diners en drogues en comptes de gastar-los en un lloguer: va ser aquell personatge que està dormint al caixer de la cantonada. Vist que jo no tenia poder d’acció, no sóc responsable de la seva decisió, ergo, no n’he de pagar les conseqüències. Senyors, el concepte “responsabilitat social” és una contradicció de termes. Un és responsable del que fa un mateix, i there is no such thing as a collective brain*. I si no podem pensar tots com un de sol, no ens podem responsabilitzar tots del que fa un de sol.

Jo no responc de la societat.

* Ayn Rand, The fountainhead. Trad.: No existeix una ment col·lectiva.